"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 26 de gener del 2014

Quatre




"Une direction inexacte donnée aux réverbères établis à Iviza, sur la montagne Campvey, rendit les observations faites sur le continent extrêmement difficiles. La lumière du signal de Campvey se voyait très-rarement, et je fus, pendant six mois, au Desierto de las Palmas, sans l'apercevoir, tandis que plus tard la lumière établie au Desierto, mais bien dirigée, se voyait, tous les soirs, de Campvey. On concevra facilement quel ennui devait éprouver un astronome actif et jeune, confiné sur un pic élevé, n'ayant pour promenade qu'un espace d'une vingtaine de mètres carrés, et pour distraction que la conversation de deux chartreux dont le couvent était situé au pied de la montagne, et qui venaient en cachette enfreindre la règle de leur ordre"
François Aragó, "Histoire de ma jeunesse


No vam arribar a veure Eivissa, tal i com pretenia Méchain i com va aconseguir finalment, després de moltes feines i no pocs avorriments, el rossellonès Aragó. Però el cim culminant del Desert de les Palmes, que ara anomenem Bartolo ("deu ser nom d'algun cultivador o propietari local", diu el perspicaç Coromines, que reivindica per a la serra el nom antic de Maigmudella) ens va regalar moltes altres vistes remarcables, des del  propi Montgó --l'altre vèrtex del triangle que perseguien els geodesistes francesos-- a les Columbretes, amb Penyagolosa a l'esquena i el Prat als peus. Unes vistes --amb excel·lent companyia-- ben diferents d'aquelles que m'ocupen la majoria dels caps de setmana, i que han fet que no siga fins avui que puga recordar que, fa ara quatre anys i un parell de dies, aquest blog va començar el seu camí. Moltíssimes gràcies, un any més i de tot cor, a tots els amics i amigues que vos deixeu caure per aquestes planes: sense vosaltres --no sabria dir-ho d'altra forma-- res de tot açò tindria sentit. I en gran part és per això, i gràcies a vosaltres, que la línia comença hui mateix el seu cinquè any: d'històries per contar, em fa l'efecte que no en faltaran. Del mateix Aragó, sense anar més lluny, i de la seua visió del País a principis del segle XIX ("Les habitants de ces trois provinces --Catalunya, Aragó i València-- se détestaient cordialement (...) Telle était leur animosité, en 1807, que je pouvais à peine me servir à la fois de Catalans, d'Aragonais et de Valenciens, lors que je me transportais avec mes instruments d'une station à l'autre") podrien dir-se moltes coses; de temps per fer-ho, ja anirem veient-ho.









.

10 comentaris:

  1. Doncs moltes felicitats, i que continue el blog per molts anys més; crec que és un blog de referència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, novesflors! Tot i que el temps cada volta curteja més, farem per aguantar-lo tot el que es puga: amb amics i amigues com vosaltres, tot és més fàcil... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Vols dir? Jo, per més que hi mirava, no vaig arribar a distingir-la (ni en les fotos tampoc).

      Sempre em ve al cap, en aquestes ocasions, aquella cançó: "tu hi veus tot blau, però allà hi ha terra..." Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Hola Alfred, companys, endavant amb la tasca. Aquest cap de setmana passat s'hi veien perfectament els cims de Sa Talaia i Es Vedrà des de nostra casa, un primer pis. L'atmósfera seca i freda de l'hivern facilita la visió més enllà de l'horitzó.
    Salut que haja.
    Amadeu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Amadeu! Des de les serres de la meua contornada és habitual veure-la --i de tant en tant, amb condicions com les d'aquests dies, també Mallorca--, però des del nord no la tinc controlada. En tot cas, no sé perquè serà, però sempre em fa una sensació especial veure les Illes des d'ací... Salut i una abraçada (i no se m'oblida la proposta d'embarcar, tot i que sembla que Àgueda se'n torna nord enllà).

      Elimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies, pitxiri. Ja ha durat molt més del que jo creia, ja veus... Salut i una abraçada!

      Elimina
  5. Ja sé que a bones hores..., però no volia privar-me de deixar jo també ací testimoni d'admiració per la teua tasca, i desitjar-te una agradable i fructífera travessia en aquest any cinquè que ara comences, i comencem plegats, gràcies a la teua Línia. Gràcies per compartir el teu temps tan escàs amb nosaltres. Una abraçada de les de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he dit altres vegades, Maria Josep: en aquesta casa, tu mai fas tard (mira jo, en canvi...) perquè és també la teua; i a més, les teues paraules sempre són una espenta quan fa falta... Moltíssimes gràcies, com sempre, per estar ahi, i una abraçada forta!

      Elimina