tag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post7250714898627404811..comments2024-03-27T19:42:52.286+01:00Comments on <br> La línia de Wallace: ExorcismesAlfredRusselhttp://www.blogger.com/profile/06456795207332619410noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-29115973190198634182014-11-11T18:59:40.227+01:002014-11-11T18:59:40.227+01:00És ben poc el que puc afegir a les teues paraules,...És ben poc el que puc afegir a les teues paraules, Maria Josep: agraïment, només i de tot cor, per elles... És, una volta més, aquella "teràpia de blog" de què hem parlat altres vegades, i de la qual forma part també el privilegi de poder llegir comentaris com el teu... Una abraçada forta, amiga, i de nou, moltes gràcies... AlfredRusselhttps://www.blogger.com/profile/06456795207332619410noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-32326423347018901542014-11-05T00:28:17.018+01:002014-11-05T00:28:17.018+01:00Buscava aquesta entrada. La vaig veure quan la pub...Buscava aquesta entrada. La vaig veure quan la publicares, però no era un bon moment per a detenir-me a llegir-la tranquil·lament. Sabia que entre aquestes paraules hi havia una càrrega d'humanitat explosiva. Gràcies per contar-ho, senzillament i naturalment. Fa molt de temps vaig escriure uns versos on deia que una de les pitjors condemnes amb què ens podrien castigar els déus seria privar-nos, als humans, del do de compartir el patiment, les tristeses, els desànims. M'ha emocionat el trosset on dius que "no vull fer llàstima, ni molt menys encara vull que els meus pares en facen". No és llàstima, en absolut, allò que provoca la gent que s'enfronta al dolor (al propi o al d'altri) amb integritat, dignament. És admiració, amic. Intenta protegir-te'n, això sí. A pesar de tot, crec que teniu sort: els teus pares, de tenir-te, i tenir-vos al costat; i tu, de saber extraure l'ensenyança de tot això, que, com dius, forma part de la mateixa vida. Puc imaginar que és duríssim; però més dur és no tenir el temps ni l'oportunitat per a haver-ho après. Una abraçada de les de veritat.Maria Josep Escrivàhttps://www.blogger.com/profile/04633723121939729496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-9413042381155580952014-11-02T18:48:27.107+01:002014-11-02T18:48:27.107+01:00Moltíssimes gràcies per les vostres paraules, de t...Moltíssimes gràcies per les vostres paraules, de tot cor. Llegint els vostres comentaris em fa l'efecte que, tot i els meus dubtes, pagava la pena tractar d'escriure totes aquestes coses que et passen pel cap en aquestes circumstàncies i que, si més no a mi, em desborden amb més freqüència de la que voldria... Una abraçada i moltes gràcies, i ànims també si féren falta.AlfredRusselhttps://www.blogger.com/profile/06456795207332619410noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-67254805572407806892014-10-22T21:12:39.466+02:002014-10-22T21:12:39.466+02:00Té igual el que altres t'hagen pogut contar: l...Té igual el que altres t'hagen pogut contar: la pèrdua —siga gradual o repentina— es viu sempre en primera persona.<br /><br />Ànim.pitxirinoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-2111249459002795562014-10-22T17:13:42.684+02:002014-10-22T17:13:42.684+02:00Et llegim, amb atenció, amb respecte i amb compren...Et llegim, amb atenció, amb respecte i amb comprensió. I encara que no coneguem els teus pares... amb estima.xavier pujolhttps://www.blogger.com/profile/18329380461862234467noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-52930952387641566552014-10-22T09:17:04.556+02:002014-10-22T09:17:04.556+02:00Realment es una llàstima que la última etapa de la...Realment es una llàstima que la última etapa de la vida sigui tan trista. Ànims!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-84964973489474510952014-10-21T19:07:27.639+02:002014-10-21T19:07:27.639+02:00És la mateixa tristesa que m'impregna a mi per...És la mateixa tristesa que m'impregna a mi per la meua mare. És inevitable. novesflorshttps://www.blogger.com/profile/09091707943802404519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6078941130720991270.post-15392151017638174712014-10-21T18:58:53.353+02:002014-10-21T18:58:53.353+02:00A mi no em sembla impudor, si vols que et digui la...A mi no em sembla impudor, si vols que et digui la veritat. Em sembla una mena de generositat qui sap si inconscient. Una col.laboració bellíssima, tant com sincera a això que tu mateix dius: que la malaltia ninla vellesa haurien de ser xacres que s'amaguen. Però som massa cops impacients amb aquestes xacres i no sabem com entomar-les. Com gestionar aquesta tristesa que és inevitable i que s'estén pels dies, per les hores pels espais vitals que més habitem.<br /><br />Jo que he viscut moltes velleses de molt a prop, que he viscut aquesta malaltia també, sento sempre un agraïment cap a les persones que comuniqueu els sentiments o les reflexions que provoquen. Em sembla que poseu un graó més en la capacitat humana de comprendre i d'acompanyar. <br /><br />Gràcies per la tendresa. Ells, els teus pares, són ara els meus i tots els que ja no hi són i m'emociona sentir-los cuidats i estimats.<br /><br />Una abraçada múltiple, per a tu, per a ells.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com