 |
Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora". O no.
|
--Passeu, passeu, fra Jean, feu-me el favor de seure. Perdoneu que haja interromput la vostra feina, però si vos he fet vindre ha estat per un assumpte de la màxima importància... Aquest matí, el Duc Felip en persona m'ha fet saber que està un poc, ehem, inquiet per vos... Bé que sabeu fins quin punt Sa Excel·lència, que amb tanta generositat ha tractat sempre aquest monestir que vos acull, té en consideració la vostra persona i valora el vostre treball; però segons m'ha comunicat, els vostres últims manuscrits li han semblat, deixeu-me que recorde les seues paraules exactes, "extravagants i incomprensibles". Tant el Duc com jo mateix --que em tinc més pel vostre amic que pel vostre superior-- som conscients de la gran pressió que una tasca com la vostra ha de representar-vos, tantes hores tancat en l'scriptorium amb la vista fixa sobre els pergamins... Ens preocupa, fill meu, la vostra salut; però no vos negaré també les conseqüències que per a vos mateix, i per a tots els germans d'aquesta santa casa, tindria perdre el favor de Sa Excel·lència... És per això, sempre d'acord amb els desitjos del nostre estimat benefactor, que vull pregar-vos que agafeu un descans, només uns dies si voleu, que vos alleugerisquen els ulls i la ment, i que vos puguen permetre tornar amb forces renovades quan ho considereu adequat. Que en penseu?
--Redrum. Redrum, redrum. Redrum.
La meua proposta --una volta més, plena de trellat i quasi fora de termini-- per als relats conjunts de gener. Ací està Jack, o Johnny, o Jean...
