Hui m'he alçat un poc pre-postvacacional. Només em queda un cap de setmana per davant abans de posar de nou els ossos de punta, i la imminència del retorn, la pluja acabada de caure i la frescor que ha deixat darrere seu, predisposen a pensar ja en la inevitable represa de seguides i ocupacions més o menys quotidianes que m'espera a partir de dilluns. Afortunadament, i si més no vistes des d'ara, ni totes les seguides han de ser igualment enutjoses, ni totes les ocupacions hauran de derivar necessàriament en preocupacions, tot i que sembla clar que, d'aquestes, seguirem estant-ne ben assortits. Farem per encarar-les, en tot cas, amb ànims i decisió, i vull creure també que amb les forces renovades per aquesta pausa que comence, des d'ara mateix, a donar per acabada. Encara em queda, però, un cap de setmana per davant, així que farem per aprofitar-lo; i, si no queda més remei, ja em posaré pròpiament postvacacional quan siga l'hora.
Acabat de tornar des de tots els verds d'Euskadi, recupere aquesta imatge, feta al principi de les meues vacances en les zones cremades a Mariola, uns dies abans que un incendi assolara també les serres de la Torre de les Maçanes, Penàguila i Benifallim i s'emportara per davant la vida de dos companys que lluitaven contra el foc. Una volta més, la muntanya renaix des de les seues cendres, i a nosaltres ens queda recordar aquells que ho deixaren tot per defensar-la de les flames, i seguir lluitant per tal que no torne a passar mai més.