Recalling the past, Carlton Alfred Smith (1888) |
--No m'ho digues: ja estàs altra volta amb això del blog...
--Sip... (esnif)
--Però dona, ja està bé, no creus? Quant fa que el tens, el blog? Nou anys?
--Nou anys i un dia, per a ser exactes...
--Nou anys i un dia... I quantes voltes he hagut de veure't així, tal i com et veig ara, durant tot aquest temps? De veres t'ho dic, puc entendre que et coste decidir-te, comprenc que li hages de fer tantes voltes perquè no ho veus clar, i fins i tot em puc fer càrrec que això t'afecte fins a aquest punt. Però açò no pot seguir així. I no ho dic només per mi, que també, sinó especialment per tu...
--No, si jo ja sé que tens raó (esnif), però és que és tan difícil...
--Tot el que vulgues. Però crec que amb nou anys...
--...i un dia.
--...crec que amb nou anys i un dia ja has tingut temps més que suficient per deixar el tema tancat. Així que de hui no passa que prengues una decisió, per a bé o per a mal: o segueixes amb blogger, o et canvies a wordpress. Però ja n'hi ha prou, per favor t'ho demane, caram ja...
Doncs mira, si: amb anades i tornades i pujades i baixades, però hui fa nou anys i un dia --quins temps aquells, el gener del 2010, quan començàvem a moure'ns pel facebook, twitter era territori inexplorat i instagram encara ni existia...-- que aquest experiment va començar a rodar per la blogosfera, i m'ha vingut d'allò més bé aprofitar el relats conjunts del mes --no em negareu que és escaient, el títol del quadre-- per recordar-ho: disculpeu, una volta més, el poc trellat, però espere que els i les blogaires ho entendreu... Gràcies, una i mil vegades, per la vostra complicitat impagable, el millor sense dubte d'aquests nou anys de la linia de Wallace. I ara seriosament: creieu que hauria de seguir amb blogger, o me'n passe a wordpress? O potser ja està fins i tot passat de moda preguntar-s'ho?
Imatge de la xarxa |