Una nova aportació per a la proposta del mes de Relats Conjunts. Potser si no recordeu la pel·lícula --o si no pareu atenció a la interpretació de 'Moon River' que fa Audrey Hepburn amb la seua guitarreta 'simfònica'-- vos resulte un poc estranya; però mira, sempre m'ha cridat l'atenció aquest detall. I a més, convindreu que, aquesta volta, el repte era difícil...
diumenge, 17 de novembre del 2013
Música amb diamants (relats conjunts)
Una nova aportació per a la proposta del mes de Relats Conjunts. Potser si no recordeu la pel·lícula --o si no pareu atenció a la interpretació de 'Moon River' que fa Audrey Hepburn amb la seua guitarreta 'simfònica'-- vos resulte un poc estranya; però mira, sempre m'ha cridat l'atenció aquest detall. I a més, convindreu que, aquesta volta, el repte era difícil...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs té la seva gràcia haver centrat la història en un detall de la pel·lícula, que si t'he de dir la veritat o no recordava o no m'hi havia fixat mai...
ResponEliminaT'ha quedat un relat molt divertit... quina capacitat més pràctica... portar l'orquestra sempre a sobre... ;)
Bona setmana!!!
Tot un món de possibilitats, Carme. A mi sempre m'ha fet molta enveja l'escena del balcó: tota la vida tocant la guitarra, i mai he arribat a fer-la sonar ni com una xaranga de poble...Salut, moltes gràcies i bona setmana!
EliminaUna vida apassionant i un detallet molt ben trobat.
ResponEliminaCal saber aprofitar les pròpies capacitats, Rafel. No m'estranya que el George Peppard se la mire embadalit... Salut i moltes gràcies!
EliminaT'has sabut valer d'un detall 'fora de concurs' per ajuntar les dues propostes, i això està molt bé. Doncs no tenia la pel·lícula al cap, però sí que s'espavila bé la Holly, no sembla que estigui tocant sola...
ResponEliminaUna autèntica virtuosa, XeXu; sentir-la tocar amb el Mark Knopfler hauria estat tot un luxe ;)
EliminaReconec que no deixa de ser una llicència cinematogràfica, però sempre m'ha fet un poc de ràbia. Ve a ser com quan algun personatge comença a cantar tot sol en, posem, un prat, i comença a sonar del no-res tota un orquestra amb cor i tot. Salut i moltes gràcies!
fàbriques de croissants ? bahhh... si no son artesanals no valen res el croissants!
ResponEliminaQuant a la qualitat pot ser, pons; però pel que fa a la relació cost/benefici, no hi ha color. Factories mecanitzades, deslocalitzades a Xina i comercialitzant a Mercadona com a "croissants hacendado": capitalisme pur i diners a cabassos ;) Gràcies, salut!
Eliminamolt ben mirat els detalls són importants! m'ha encantat la teva proposta .....original!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree! Un detall que no lleva que siga una pel·lícula que abelleix tornar a veure... de tant en tant ;)
EliminaAmb play back o sense, la Holly enamora en aquesta escena
ResponEliminaCert, Loreto: la veïneta que tothom voldria tindre. I la cançó, magnífica (ho reconec, tinc debilitat per Mancini...) Salut i moltes gràcies!
EliminaDoncs mira que avantatjós, la podien contractar en solitari i cobrar com una orquestra. Amb un instrument era suficient i segur que tots encantats. ;)
ResponEliminaAferradetes!
Així és com va fer dinerets, lluna. Concerts "low cost" però amb un resultat immillorable ;) Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaM'agrada, molt ben trobat i escenificat.
ResponEliminaMoltes gràcies, montse :)
Elimina