divendres, 7 de gener del 2011
Jugant (amb) la guitarra
Com ja he deixat caure alguna vegada, de tant en tant em pega per fer sonar --amb més voluntat que traça-- alguna de les guitarres que corren per casa, la qual cosa va molt bé per aclarir el cap i per passar una estona entretinguda i amb les mans ocupades. Per això, per la connotació de diversió que duu implícita, sempre he trobat especialment pertinent que, en francés, s'use també el verb jouer --com en anglés to play-- per referir-se a l'acció de tocar un instrument. Aquests últims dies, en que un lleu però inoportú costipat ha aconsellat posposar altres activitats i ocupacions, he tingut més temps de l'habitual per jugar amb les guitarres. Per un moment, i com que són dies d'això, he estat temptat de prendre-m'ho un poc més seriosament, i fins i tot de fer el propòsit d'apuntar-me a algunes classes. Però em sembla que, pel que fa a bones intencions, amb açò de deixar de fumar ja vaig ben servit durant una bona temporada. Així que, pel moment, ho deixaré córrer. Si de cas, seguiré tirant de YouTube, fixant-me molt en com posen els dits, i practicant a posar bé els meus. Que uns dits hàbils --i uns arpegis ben executats-- sempre fan el seu paper quan es tracta de jugar; fins i tot, amb la guitarra. Bon cap de setmana!
Etiquetes de comentaris:
Eric Clapton,
guitarra,
Mark Knopfler,
música
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Pep, ja t'he pillat el blog gràcies a Loles que l'ha referenciat al feisbuk. Enhorabona i et seguisc d'ara endavant.
ResponEliminaRecords
Gràcies, Enric! Un plaer veure't per ací; jo ja vaig seguint el teu "Observatori", sempre posant l'accent allí on cal... Salut i endavant!
ResponEliminaTros de parella de guitarristes.
ResponEliminaCom has parlat d'arpegis, el mestre d'aixó és sense dubtes Mark Knopfler. El seu fantàstic solo en Sultans of swing del Alchemy és apegi pur i dur!
A mi també m'agradaria agafar la guitarra per aprendre un poc més, pero sempre que toque el que faig és el que diuen francesos o anglesos: jugar.
Ja saps de la meua especial debilitat per Knopfler, així que res a dir al respecte...
ResponEliminaEl que hauriem de fer, en tornar de Lisboa, és organitzar-nos una jam session i jugar una estona. Jo ja faig un poc tard per començar una carrera artística (tu no, que encara eres jove...) però al menys serà divertit. I ja saps que d'Alcoi a Sella només hi ha un pam ;)
Gràcies, salut!