(Regirant l'arxiu i triant imatges per a il·lustrar una exposició sobre Mariola i la Font Roja. No he pogut evitar pensar-hi...)
dimarts, 18 de desembre del 2012
Petits paisatges
(Regirant l'arxiu i triant imatges per a il·lustrar una exposició sobre Mariola i la Font Roja. No he pogut evitar pensar-hi...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que bonic, Pep! La connexió mental, i emotiva, les dues indissolubles, entre terra i poesia! Els formiguers ens duen al cap el cal·ligrama de Salvat. I quan Salvat ideà aquest cal·ligrama, als/a les amants de la seua poesia ens canvià per sempre més la mirada sobre els formiguers.
ResponEliminaUna abraçada d'admiradora.
A mi també m'agrada molt aquest haiku fet cal·ligrama que ens port a l'observació i el reconeixement d'una petitesa que, com tantes altres, teníem oblidada.
ResponEliminaPreciós, el petit paisatge i l'acompanyament del cal·ligrama!
ResponEliminaInfinites possibilitats de mostrar la bellesa.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho!
Aferrades.
Ja he fet servir altres voltes aquesta cita de Humboldt, però deixeu-me que ho faça de nou: l'espectacle de la natura no seria complet si no consideràrem com es reflecteix en el pensament i en la imaginació disposada a les emocions poètiques.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
Quina foto tan bona. És ben curiosa! Com curioses són les connexions i associacions que la nostra ment pot arribar a fer en els moments més inesperats!
ResponEliminaFeia l'efecte d'estar sobrevolant una zona volcànica, porquet. I encara sort que la ment, de tant en tant, decideix no fer-nos cas i anar a la seua... ;) Salut i moltes gràcies!
Elimina