Una de les poques estones que m'he pogut deslliurar, aquesta setmana, de papers i ordinadors, em va dur a les rodalies de Monòver i el Pinós per tal de cercar dades per a una aproximació a la distribució històrica d'algunes rapinyaires, en la que està treballant un bon amic. L'objectiu, bàsicament, era seguir el rastre dels nius d'àguila de panxa blanca; però no solament dels actuals, sinó també dels que hi havia per aquestes serres fa seixanta o setanta anys, i que coneixem tant per referències de la gent de la terra, com pels testimonis que van deixar investigadors i visitants il·lustres com Tono Valverde o el mateix Félix Rodríguez de la Fuente, qui va mantindre durant molts anys una estreta relació d'amistat amb falconers d'aquestes comarques. De fet, el millor del dia va ser evocar, gràcies a les cartes manuscrites de Félix que ens va mostrar, com un autèntic tresor, el fill d'un d'aquells falconers, els detalls d'algunes d'aquelles escapades en els anys 50 i 60 per les serres del Reclot, Oriola o Callosa. Per a mi, que reconec en Félix un dels referents que em va dur a dedicar-me a aquestes coses, poder tindre a les mans aquells papers va resultar especialment emocionant; però també ho va ser poder comprendre un poc millor la seua vinculació, de la què sabia ben poc, amb aquestes terres del Vinalopó i el Baix Segura. I és que, per sort, sempre ens queda molt per conéixer, fins i tot de les coses que millor creiem que coneixem. O potser especialment d'aquestes.
La meua relació amb el 'rock progressiu' és un poc contradictòria. Mai no he estat capaç d'escoltar un disc complet de Yes, Genesis, Kansas o King Crimson; però m'agraden algunes coses dels primers Supertramp o d'Emerson, Lake & Palmer, i tinc una reconeguda debilitat per Pink Floyd. Però sobretot, m'ha fascinat sempre la música inclassificable de Jethro Tull, als qui, malauradament, no m'ha estat possible anar a veure en cap dels concerts que estan donant aquests dies; a la pròxima serà. Bon cap de setmana i feliç Carnestoltes!
conéixer? O conèixer?
ResponEliminaPensava que totes dues eren normatives, i a la meua parla alcoiana li resulta més familiar "conéixer"; però acabe de veure que depén (o depèn?) de quina norma se seguisca, així que com que em sembla que la decisió és més política que filològica, a la pròxima m'ho pensaré millor ;)
EliminaAls pobres biòlegs com jo, que només volem fer servir el català per escriure amb normalitat sobre les nostres coses, ens aniria d'allò més bé comptar amb una norma versàtil però única i unificada (i, si poguera ser, que acceptara "àguila cuabarrada" i "àguila de panxa blanca"). Així, nosaltres podriem dedicar-nos a debatre apassionadament sobre si és més correcte dir-li Aquila fasciata o bé Hieraeetus fasciatus... Salut i gràcies!
L'entrada és bonica, i ens acosta un Pep sensible i apassionat amb la seua feina. Però el descàrrec filològic no té preu...! Per mi, a la pregunta de l'Anònim, es podri respondre: 'conèixer', o conéixer..., segons quines siguen les normes d'estil d'aquest coherent i honest blog (o bloc?). Un alcoià compromès i respectuós amb la llengua com tu pot escriure 'conéixer', de la manera ortogràfica més pròxima a la seua pronúncia; o 'conèixer', amb l'accentuació estàndard de tot el domini català. No cal unificar tant. El que estaria bé seria --crec-- tenir consciència lingüística i àmplia de la llengua en tot el seu domini, i no política, que només constreny i provoca malhòsties i pobreses. I a tot això, molt bé per la pregunta de l'anònim que s'hi ha interessat.
ResponEliminaLa pregunta és pertinent, Maria Josep, i a més molt interessant. Coincidisc totalment amb tu sobre la necessitat d'una consciència lingüística àmplia, i tendisc també a creure --Toni Cucarella ho exposa sovint en el seu blog-- que la proliferació d'ens normatius en els diferents territoris de parla catalana, amb les respectives normatives territorials i particularitzadores, no és una solució: és, simplement, una opció política, i quasi sempre gens innocent. Per això, parlant com a profà (com a usuari, si es vol), em sentiria més còmode amb un ens normatiu únic i que abastara tot el domini, ben entés que, en aquest cas, la norma hauria de ser --com tu dius molt bé-- l'adequada per encabir dins l'estàndard, amb criteris científics però també amb la necessària flexibilitat, totes les variants... Moltíssimes gràcies, com sempre, pel teu comentari :)
Eliminano vas veure cap àguila que s'emportés una cabra? xD
ResponEliminaI tant, pons! Fins i tot ho vam poder gravar amb un mòbil, però amb els nervis no va quedar molt bé:
Eliminahttp://www.youtube.com/watch?v=rKA0UlMfmwM
(La música la vam afegir després ;)
Manoi, quines classes mestres que ens fas des d'aquest racó. M'has fet anar a mirar quina àguila era, ja que per aquí dalt, que jo sàpiga, no és massa freqüent anomenar-la de panxa blanca (ara és quan entra un allau de blogaires d'alguna zona del Principat que sí que l'anomenen així...).
ResponEliminaComprenc bé l'emoció de tenir unes notes del mític Rodríguez de la Fuente. Ell, com a molta gent de la meva generació i d'altres, va ser la porta d'entrada a la descoberta de tot un món fora de les ciutats.
M'ha agradat també l'apunt final musical. Aquesta relació que tens amb el rock progressiu és exactament la que hi tinc jo! Amb una excepció... King Crimson són estratosfèrics!
Trobe que "àguila cuabarrada" és el nom comú més habitual, porquet, però jo tinc una certa fixació per allò de la "panxa blanca" perquè és un dels caràcters més clars per distingir-la d'altres espècies semblants. I quant a Fèlix, pots imaginar-te la sensació de veure i llegir aquells escrits... Ho he dit alguna altra volta, però estic segur que si ara em dedique a aquestes coses té molt a veure amb tot el que ens va descobrir (sovint hom parla d'ell com a "missatger"; crec que m'agrada molt més el que tu dius de "porta d'entrada")
EliminaPotser hauré de perseverar un poc més amb King Crimson ;) Salut i una abraçada!