La llengua parlada pels habitats d'aquella illa remota responia perfectament al plàcid mode de vida i al caràcter paradisíac de l'indret. Els illencs, per exemple, no solament desconeixen per complet conceptes com "matinar", "estrès" o "imputat", sinó que disposaven de 283 formes diferents de dir "és hora de fer una migdiada". Lamentablement, cap dels antropòlegs que van interessar-se per aquesta fascinant societat va arribar mai a publicar les seues observacions. El que més --gràcies al qual coneixem aquests detalls-- ens ha deixat un brevíssim quadern de camp, que comença (i acaba) amb la següent anotació: "Hauria d'escriure alguna cosa sobre tot açò, però ara no; demà, sense falta..."
Crec haver llegit alguna volta que l'estiu és, sobretot, un estat d'ànim. Així que, tot i que astronòmicament --i meteorològicament-- ja faig un poc tard, m'afegisc a la proposta de joc creatiu del blog d'Antaviana per tal de donar-li la benvinguda. Bon estiu, doncs, i bon cap de setmana!
m'ha agradat molt la teva proposta ! bon cap de setmana!
ResponEliminaA mi també m'ha agradat, l'anotació del quadern de camp ho diu tot:)
ResponEliminaHe, he, he... sempre, sempre m'arrenques somriures amb els teus relats... em sembla genial, aquest relat estiuenc!!!
ResponEliminaBon estiu!!!
Molt ben trobat!
ResponEliminaEt juro que aquesta illa no és!! ;)
ResponEliminaBona aportació!!
Bon cap de setmana!
Aferradetes.
Genialíssim microconte, ple d'ironia subtil al més pur estil caldersià, però sota els ulls de l'Alfred! Moltíssimes gràcies, Alfred mai no és tard!
ResponEliminaBoníssim, Alfred!!! Un gran final. Bon estiu per a tu també!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies pels vostres comentaris :) Ja veieu que ara mateix --aquestes setmanes prèvies a les vacances sempre es fan un poc dures-- allò que em ve al cap en pensar en l'estiu és descansar. Però segur que després d'un parell de migdiades com cal ja se m'acudeixen altres alternatives. Una abraçada i bon estiu!
ResponEliminaPlas i replas!! Als teus peus!
ResponElimina