Va rellegir una volta més la carta que acabava d'obrir. Després de pensar-ho una mica, va agafar la ploma i un dels petits fulls perfumats, i va escriure: "16 de març de 1899. Estimat: jo porte el picardíes negre que t'agrada tant. Ara mateix vaig a ficar-me al llit. I tu, que dus posat? Vinga, descorda't el pantaló... Teua, Ernestina". Va doblegar amb cura el paper, el va ficar dins d'un sobre i el va deixar sobre la tauleta per enviar-lo al dematí. "Serà le dernier cri entre les parelles parisenques", va pensar mentre s'endormiscava, "però a mi, açò del sexe a distància no m'acaba de convèncer..."
Per a la proposta de Carme, que no ens ha volgut deixar sense "Relats conjunts" aquest estiu. Per cert: hi ha un detall, al quadre de Ramon Casas, que indica clarament que la protagonista de la imatge té (o ha tingut) parella estable durant molt de temps. Endevineu quin?
Tot té un començament.
ResponEliminaEl paper dels pioners sempre és complicat, Jp, i per això cal retre'ls homenatge. Diuen que amb el telègraf eròtic la cosa va millorar una mica en velocitat de comunicació, però es veu que deixava bastant que desitjar quant a intimitat...
EliminaQuina sort que ens ha tocat viure l'època d'internet... jo abans escrivia moltes cartes (no d'aquest tipus!) i la veritat és que ara tot és molt més còmode.
ResponEliminaRespecte a la pregunta, jo aposto perquè la noia dorm ven cap a un dels costats del llit, cosa a la que t'acostumes quan dorms amb algú una bona temporada.
Jo també era molt de carta de les de tota la vida, XeXu, i reconec que de vegades les trobe a faltar: abans de ficar el paper dins del sobre --i de posar aquest a la bústia-- m'ho pensava i repensava. No com ara amb el correu electrònic, que és molt més còmode però també --crec-- bastant més irreflxiu... En tot cas, estic d'acord: internet és una gran cosa, sense dubte.
EliminaBon observador ;) Jo també he pensat el mateix en veure-la a punt de caure pel costat quan té --sembla-- tot el llit per a ella...
Aquest sexe a distància durarà molt, amb això hi surten guanyant!
ResponEliminaEm fa l'efecte que durarà massa i tot, Sílvia. No sé, potser un terme mig... ;)
EliminaPrimer he pensat com en XeXu, que dorm molt a un costat i després he vist l'anell... si sumem les dues pistes... segur que ha tingut parella durant molt de temps.
ResponEliminaGràcies per participar... jo estic d'acord amb ella, el sexe a distància no em convenç... :DDD
Mira, en l'anell no m'hi havia fixat jo! Bona vista, Carme.
EliminaJa ho diu el bolero, que la distancia es el olvido ;)Gràcies a tu i una abraçada!
Buf, el sexe a distància via correspondència demorada no té gaire sentit. Ben trobat
ResponEliminaJo tampoc li trobe el trellat, Loreto. I a més, si es perd la carta, veges com vas a correus a reclamar-la... Moltes gràcies!
EliminaSegur que faran un bon paper. ;)
ResponEliminaAlmenys deixen constància escrita de tots els pasos, Rafel. Bon material per als biògrafs ;) Salut i moltes gràcies!
Elimina