Lliçons d'història

Ben mirat, la jornada no havia anat gens malament. Cert que els mamuts, que eren l'objectiu principal de la batuda, s'havien resistit aquesta vegada; però almenys havien pogut abatre un cérvol, un parell de senglars i algunes altres peces petites que serien molt ben rebudes en tornar al campament, i que ajudarien a passar millor un hivern que s'anunciava especialment glacial. Abstrets primer en la caça i carregats després amb el fruit d'aquesta, la nit els va sorprendre lluny encara del lloc on els esperava la resta de la tribu. Malgrat la foscor que començava a imposar-se, el cap de la partida, un caçador fort i expert, va reconèixer els paratges que travessaven: al capdamunt d'un coster, amagada per l'espesa vegetació, s'obria una cova que havien fet servir altres vegades com a refugi temporal. Amb un crit decidit, va dirigir l'escamot i la seua pesada càrrega en direcció a l'obertura en la què passarien la nit.

Brandant per davant seu una rudimentària torxa, el cap va ataüllar amb prudència a través de la fosca entrada de la cova. Sovint, les feres que fugien del fred hivernal utilitzaven també aquestes obertures per refugiar-se, i no li hagués agradat gens, exhaust després de tot un dia d'esforç, haver de fer front ara a un ós de les cavernes. No hi havia, aparentment, cap rastre de perill; però una olor estranya i penetrant va fer que es posara alerta. Poc a poc, precedit sempre per la llum de la torxa, va anar avançant cap al fons de la cavitat, d'on semblava nàixer aquell aroma, i en va trobar l'origen: un bon grapat d'aquelles saboroses baies que maduraven quan s'acabava l'estiu havia quedat abandonat, potser des de la tardor passada, en una àmplia cadolla, i en fermentar havien donat lloc a un líquid espès de flaire dolça i temptadora.

Mogut per un impuls atàvic i observat atentament per la resta dels components de l'expedició, el cap es va acostar un poc d'aquell líquid als llavis i el va tastar. El sabor intens però agradable el va sorprendre, i una comfortable sensació de calidesa li va recórrer tot el cos. Animats per l'expressió del cap, la resta dels caçadors va anar decidint-se a beure, també, del líquid fosc i aromàtic. Poca estona després, al voltant d'un foc i atipant-se amb la carn que havien aconseguit, tot el grup es comportava de forma insòlita i estrafolària: uns quants feien salts i giravoltes mentre d'altres picaven de mans i emetien amb la veu sons rítmics i guturals; en un racó, un dels caçadors contava històries desbaratades que feien riure absurdament als qui l'escoltaven, mentre altres dos envoltaven al cap tot expressant-li la seua admiració per la gran tasca que feia i posant-se a la seua disposició per al que necessitara... Sense saber-ho, aquell grup de caçadors-recol·lectors acabava de descobrir el que, passat el temps, esdevindria una fita fonamental en la història de la humanitat: els sopars d'empresa.





Hi ha qui diu que el sopar d'empresa no va ser l'únic descobriment d'aquella històrica i fecunda nit: un dels presents, amb innegables dots artístiques, va voler plasmar l'escena ("ei, mireu cap ací un moment", va dir) i la va pujar al mur. Això, però, només és una hipòtesi...