Un any més, però potser més encara que qualsevol altre any, he de dir que la primavera se m'ha esmunyit pràcticament sense adonar-me'n. I amb una peculiaritat afegida, per cert, que em té un poc desconcertat: enguany, ignore per quina raó, sembla que els meus ànims i els esdeveniments --generals i particulars-- van un poc desfasats, perquè mentre que entre els segons hi predominen les bones notícies, els primers han decidit anar a la seua i no acaben, malgrat tot, de remuntar... Són, en tot cas, temps de canvis, i la majoria dels que s'albiren --i no solament a la faena, que estic convençut que també-- sembla que seran per a millor. Així que, per una vegada, tot es redueix a tractar d'ajustar els ànims a les circumstàncies: potser és que, després de tant de temps sense que aquestes acompanyaren, he perdut un poc el costum. O que em fan falta unes vacances, que també podria ser.
Ja sabeu que això és com tot, i que hi ha gavines i gavines. A diferència dels seus parents més coneguts, la de cap blanc (o bec prim, que de totes dues formes és coneguda) és relativament escassa, i només nidifica a unes poques localitats ibèriques, entre elles les Salines de Santa Pola. Divendres, després d'unes quantes setmanes sepultat --literalment-- per la paperassa, vaig poder fer-me un buidet i acostar-m'hi a ajudar, als companys que s'hi dediquen, en l'habitual marcatge dels polls, que sempre és una cosa interessant i curiosa de veure. Les Salines, per cert, espectaculars: si teniu ocasió, no deixeu de visitar-les.
En aquest temps, sembla que les vacances, sempre ens van fent falta ja... a veure si les pots fer aviat i si t'apugen els ànims!
ResponEliminaUna abraçada, Pep!
Pel moment, encara haurem de passar juliol, Carme. Però és cert: a aquestes alçades de l'any, comencen a fer ja molta falta. Almenys, a veure si van aclarint-se les coses --estem pendents com saps de canvis a la feina; bons canvis, en tot cas, o almenys n'estic convençut de que ho seran-- i si més no podem alçar un poc el peu, que el cos ja ho demana... Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaEspero que t'empeltis dels canvis positius de la teva terra, i que ho siguin també per tu. No pot ser que vagis a l'inrevés, és moment d'anar endavant, molts ànims!
ResponEliminaÉs curiós comprovar --ja m'ha passat altres vegades-- com els ànims semblen anar un poc a la seua i no sempre s'ajusten a la lògica racional d'allò que ens passa... Supose que, al remat, fins i tot els canvis positius deixen darrere un pòsit d'estrès, inquietud i tensió que, d'alguna forma, ha d'acabar manifestant-se... En tot cas, la cosa millora a mesura que van aclarint-se, també, molts dels detalls d'aquest canvi. I hi estarem fer fer-lo sòlid, i esperem que durador. Una abraçada i moltes gràcies!
Eliminaes deixen agafar les gavines? que confiades, no?
ResponEliminaMés que confiades, diria que resignades, pons ;) En tot cas, la captura és la part més divertida, per bé que també la més delicada... Com que són colonials, els polls tendeixen a agrupar-se, així que el sistema és anar aproximant-se per grups --i amb el tarquim sovint fins la cintura-- cap a l'illot on crien; els adults van volant, i els polls acaben per llançar-se juntets a l'aigua, on cal anar encerclant-los i agafant-los ràpidament en caixes per dur-los a marcar i mesurar. En una estoneta, i sense danys aparents, es tornen a alliberar... i em va sobtar veure com baixaven ràpidament els pares a rebre'ls i a acompanyar-los de nou a un lloc segur... "Com si tornaren del campament", va dir algú... Salut i moltes gràcies
Eliminaesperem que els canvis siguin per a millorar .....
ResponEliminaEstic segur de que si, Elfree. Almenys, així ho apunten tots els senyals. No serà fàcil, en tot cas, però per nosaltres i per la part que ens toca, segur que no quedarà. Salut i una abraçada!
EliminaSens dubte és la meva gavina preferida, si més no pel que fa a les mediterrànies. És molt estilitzada i la trobo molt elegant dins el món gavinal... afortunat tu de poder-les remenar! (Això t'ha de pujar els ànims a marxes forçades...!)
ResponEliminaMai les havia tingudes tan a prop, ignasi, i coincidisc amb tu: és un ocell preciós, molt elegant... I l'experiència no va anar malament per als ànims, és cert: el meu paper va ser testimonial --entre anelladors i "ajudants" passàvem de les trenta persones-- però m'ho vaig passar d'allò més bé i vaig aprendre molt. I mira, ho he de reconèixer: censar plantes està bé, però no és tan entretingut ;)
EliminaSi l'any que ve es presenta, t'avise i tens vens cap al sud un parell de dies... Salut i una abraçada!