"E aenant per alguns dies, com nós haguéssem en cor de anar a Poblet e de servir la mare de Déu en aquell logar de Poblet e fóssem ja partits d’Algezira e fóssem en València, a nós cresqué la malaltia. E plach a nostre Senyor que no complíssem lo dit viatge que fer volíem.
E aquí en València, en l’any de .MCCLXXVI., sexto kalendas augusti, lo noble en Jacme, per la gràcia de Déu, rey d’Aragó e de Mallorques, e de València, comte de Barchinona e d’Urgell, senyor de Muntpesler, passà d’aquest segle. Cujus anima per misericordiam Dei sine fine requiestat in pace. Amen."
Més enllà de la llegenda i la mitificació, i a desgrat de les inevitables llums i ombres, ningú no pot negar el paper cabdal de Jaume I en la nostra història. I és només això el què, com a modest homenatge al seu llegat, volia recordar hui, quan es compleixen set-cents cinquanta anys de la seua mort. Amb un pensament, també, per a les víctimes de la conquesta que ens va fer nàixer com a poble, i el propòsit irrenunciable de seguir lluitant pel futur del País del qual ell va posar les bases fa més de set segles i mig, i que a pesar de tot encara segueix fent camí, vida amunt i nacions amunt.
.jpg)
Com dius tu, malgrat les llums i les ombres, som un poble i seguim lluitant.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Ens volen sense memòria i sense futur, Paula, però no ho aconseguiran. Com cantava Llach, venim de molt lluny i anem lluny encara... Salut, abraçada i visca la terra!
EliminaÉs vital conèixer la nostra història (amb les coses bones i les dolentes, és clar), ja que allò que cantava Raimon no pot ser més cert: "Qui perd els orígens, perd la identitat". N'hauríem de fer més cas d'aquesta frase; al cap i a la fi, els qui segur que la tenen ben present són tota aquesta colla que s'obstina a tergiversar d'on venim, incapaços d'acceptar qualsevol identitat diferent de la seva.
ResponEliminaSalut!
Així és, Mac. La frase de Raimon és, en aquest context, especialment escaient, i explicaria per què la majoria de les nostres institucions han commemorat la data --si és que ho han fet-- procurant no fer ni pols ni remoli, no fora cas... I em quede també amb una que li vaig llegir a un investigador de la figura de Jaume I crec que a Vilaweb, i que venia a dir que si la gent llegira el Llibre dels Fets s'acabarien molts drames identitaris... Salut i moltes gràcies!
EliminaLa història és nostra i espero que resistim set-cents cinquanta anys més!
ResponEliminaResistirem, Carme. No serà fàcil, però ho farem. I estic convençut que ells també ho saben, i per això s'emprenyen tant i es prenen tantes molèsties; i les que els queden, encara... Moltes gràcies, endavant les atxes i una abraçada gran!
Elimina