No hi ha prou amb obrir les finestres: quan han estat molt de temps tancades, és necessari que passe un temps per tal que la brisa, en circular, vaja renovant l'aire antic, viciat i resclosit. Després d'haver seguit, amb inquietud general i algun que altre desànim puntual, els esdeveniments que van acabar donant lloc a l'anomenat Acord del Botànic --finestres obertes, finalment--, les últimes setmanes he estat pendent del procés --desconcertant a voltes, però també engrescador a mesura que anaven coneixent-se noms, detalls i intencions-- de formació del nou govern, amb l'esperança que el canvi que necessita aquest país i pel qual es va pronunciar una majoria de valencians passe finalment de les paraules als fets; però també amb l'interès afegit de qui tindrà, amb alguns d'aquests noms, una relació professional més o menys directa, segons de quin esglaó es tracte: sis setmanes després, ja tenim el què, i --quasi-- també el qui. El següent pas (diguem-li el com), és imminent i, probablement, també és el més important de tots; almenys, a mi, és el que més m'interessa, perquè d'alguna forma és a això --al com-- al que m'hi dedique. Però també perquè, obertes les finestres i amb l'aire renovat, allò que toca és començar, per fi, a respirar.
Imarge de José Soler, a la Veu del País Valencià |
Al País Valencià comença a córrer, metafòricament parlant, l'aire, perquè l'altre, el de de veres, més que córrer crema: mai no he sentit massa simpaties pel juliol, però quan a més ve adobat amb aquestes calorades inclements --i cada volta més habituals, em tem-- se'm fa francament feixuc. I a més, aquest any i ves a saber per què, sembla que la calor se m'ha tirat a la panxa. Per dir-ho en relatius, ara que sembla que estan de moda: posats a demanar, m'aniria d'allò més bé estar ara mateix en un altre quan un poc menys estival. O, alternativament, poder canviar d'on, ni que fóra només uns dies. Sort que després vindrà l'agost...
I a sobre hi ha qui comença a dir que ens espera una tardor calenta!!
ResponEliminaI encara hem de passar l'estiu...
45,9 ºC a Xàtiva el set de juliol, xavier; poca broma... Esperem que, si hem de tindre una tardor calenta, no siga per qüestions climàtiques. Salut, moltes gràcies i endavant!
EliminaUs en rèieu de la Rita quan va dir lo del "caloret". Aquesta es la seva venjança!
ResponEliminaNo em sorprendria gens, pons: són gent molt venjativa, així que quasi millor que ho dejeim passar, no ho empitjorem... A partir d'ara, ja s'apanyaran amb ella al Senat. Salut i moltes gràcies!
EliminaAixí és "aire fresc" a la fi, finestres obertes i una mica de corrent: esperem que poc a poc l'aire nou ens plene els pulmos, tan intoxicats. De l'altre, el de la meteorologia, millor ni parlar-ne: nits senceres de mal dormir!
ResponEliminaSí, tenim una mentireta pendent (lo que no sé per a quan) i més ara que ens coneguem personalment
Salut i bona ombra!
Així és "aire fresc" a la fi, finestres obertes i una mica de corrent: esperem que poc a poc l'aire nou ens plene els pulmos, tan intoxicats. De l'altre, el de la meteorologia, millor ni parlar-ne: nits senceres de mal dormir!
ResponEliminaSí, tenim una mentireta pendent (lo que no sé per a quan) i més ara que ens coneguem personalment
Salut i bona ombra!
Vull creure que serà així, Cinderella: no espere molts miracles, evidentment; però, almenys, espere que l'aire que comença a córrer --les coses, a la meua conselleria, estan d'allò més divertides darrerament; supose que a la resta també-- arribe prompte al carrer i, sobretot, a tanta gent que realment necessita que les coses canvien més enllà dels gestos i les paraules. Respirar, vaja.
EliminaI si, de l'altre aire, millor no parlar: dormir, dius? Si, recorde vagament què era això... Salut i moltes gràcies! (i no patisques per la mentireta: segur que tard o d'hora caurà... ;)