Les guies ho expliquen, sobretot, com una qüestió de caràcter pràctic: en una terra en la què abunda l'argila i on falta quasi per complet la pedra --en el cas de Polònia, només en el sud muntanyenc apareixen afloraments rocosos susceptibles de ser aprofitats; en la resta del país, com en la majoria de les zones pròximes banyades pel mar Bàltic, aquests afloraments són pràcticament inexistents-- sembla una decisió lògica inclinar-se per la primera com a material principal per a bastir tota classe d'edificis; incloent-hi, lògicament, aquells de caràcter monumental que, en el nostre context més immediat, tendiríem a associar amb la sòbria solidesa de la pedra tallada. És per això que, si més no en un primer moment, veure catedrals, edificis civils, fins i tot torres, castells i muralles bastits a base de milions de maons rojos, em va resultar un poc xocant, quasi diria que lleugerament impropi. Després --ja ho avançava, l'altre dia-- he sabut que aquestes construccions constitueixen un estil arquitectònic específic, anomenat precisament gòtic de rajols o gòtic bàltic, el qual es caracteritza no solament per la utilització predominant d'aquest element constructiu, sinó també, i a causa d'això, per determinades solucions arquitectòniques i per una simplicitat ornamental que, al remat, em va acabar resultant innegablement elegant. Elegància, doncs, i pragmatisme; però també resistència: tot i que alguns d'aquests edificis han estat reconstruïts després de la Segona Guerra Mundial, aguantar dempeus --o quasi-- una història com la polonesa, no està a l'abast de totes les construccions...
Després d'algunes vacil·lacions, m'he decidit a utilitzar ací la paraula "rajol" en el sentit que se li dóna a Alcoi, com a sinònim de maó (bloc d’argila endurit al sol o al foc, emprat per a fer parets, voltes, xemeneies, etc,). Pel que sé, a la major part del País Valencià hom fa servir, amb aquest sentit, el terme "rajola", que jo entenc --sovint en diminutiu-- com una peça per a recobrir parets i paviments; ací ho expliquen molt bé.
M'he tret un pes de sobre...
ResponEliminaHavia llegit Rajoi a Rajoi!!
Interessant aquesta aproximació a la construcció polonesa. Podríem dir que fan castells i edificis "d'obra vista" com aquí diríem, no?
ResponEliminaRealment són edificis elegants i pragmàtics. La darrera torre m'ha recordat un hotel nou de l'Hospitalet, tocant a Barcelona, que sembla fet també de maons i fins i tot té aquest aspecte asimètric de les finestres. No sé si el coneixes. Crec que va rebre un premi i tot.
"Rajol", doncs, com a Alcoi. (T'he dit mai que vaig fer la "mili" a Alcoi?)
Una abraçada.
Doncs que bonic que éscaquest gòtic de rajol!
ResponEliminaCadascú construeix amb el què té a ma. Si avui en dia encara es fessin castells segur que els farien amb Lego.
ResponEliminaHola Pep, perdona la interferència, però com que sempre participaves a Relats Conjunts, volia avisar-te, que el de gener és el 100. Si no et vols perdre de participar a la celebració dels 100, ja ho saps: Soir bleu de Hopper.
ResponEliminaEspero que estiguis bé. Fins aviat. Una abraçada.
Moltíssimes gràcies, Carme! Cap interferència, només faltava. La veritat és que, com veus, els darrers mesos he estat bastant allunyat de la blogosfera (res greu, en tot cas; la faena, que em manté el cap massa ocupat...); però també comence a trobar-la molt a faltar, i un Relats Conjunts sempre és un bon motiu per a plantejar-se una retrobada. M'ho pense un poc, i a veure si no he perdut del tot la pràctica ;)
EliminaUna abraçada i moltes gràcies!
Gràcies a tu! M'alegro de veure't per aquí i estic segura que recuperaràs la pràctica, tot just posar-t'hi.
Elimina