Podria haver-ho avançat ahir, més encara tenint les roses tan a mà. Però com que no vaig caure en el compte (amb això que a Alcoi enguany ho celebrarem diumenge vaig una mica despistat), i encara que siga només per complir amb una arrelada tradició d'aquest blog, que com sabeu té una marcada predilecció per les flors, els llibres i tot allò que ens uneix com a País, ho diré hui, que al remat és quan toca fer-ho: visca Sant Jordi, bona Diada!
Bon Sant Jordi!!
ResponEliminaPS: Això que les Diades assenyalades se celebrin més quan convé als programadors que no quan toquen s'ha acabat tornant una altra tradició nostrada. ;-)
Moltes gràcies, Mac! Una de les manifestacions més grans que s’ha fet a Alcoi va ser el 1997 quan un alcalde (suposadament socialista) va voler traslladar les festes de Moros i Cristians a cap de setmana: al crit de “22-23-24 sempre”, milers de persones van eixir al carrer a denunciar-ho com una perversa maniobra política moguda per interessos inconfessables. Ara ja canvien les dates pràcticament tots els anys, i no s’espanta ningú. I jo entenc que per a segons quines coses convinga més --no solament per qüestions econòmiques: als qui vivim fora, en principi, ens ho posa més fàcil-- però si et dic la veritat, no acabe de tindre-ho massa clar... Salut i una abraçada!
EliminaDoncs, si ! Avui és Sant Jordi i toca celebrar-ho com cal ; )
ResponEliminaBon Sant Jordi !!.
Salut !!.
Celebrem-ho doncs, que no està la cosa com per a deixar-ne passar cap. Bon Sant Jordi, salut i una abraçada!
EliminaNosaltres complint amb el sant. ;-)
ResponEliminaBona Diada i visca Sant Jordi! 📖🌹
Aferradetes, Pep.
Com ha de ser, Paula 😊 Crec que ho he dit ací ja alguna volta, però en no poques ocasions --quasi sempre en un context etílico-festiu, ho reconec-- he sentit dir a gent del meu poble: “Jo en Deu no crec, però en Sant Jordi si” 😉 Visca Sant Jordi, doncs, i una abraçada gran!
Elimina