Podria dir moltes coses sobre els dies que hem passat caminant pels extraordinaris paisatges d'Islàndia. I és pràcticament segur que les diré, més prompte que tard, perquè per tot plegat --els indrets majestuosos, les condicions a estones rigoroses, les vistes aclaparadores i la immillorable companyia-- ha estat una (altra) experiència senzillament memorable. Però com sol ser habitual en aquests casos, m’estime més començar per posar un poc d'ordre en notes, imatges, idees i records, i ja arribarà el moment de parlar pròpiament d’un viatge que, sense que nosaltres ho sospitarem en aquell moment, va acabar donant la raó al famós “
Þetta reddast” dels islandesos: al remat (i a vegades inclús diria que contra tot pronòstic), tot es va acabar solucionant. Molt més que això, de fet: tot va ser simplement magnífic. I com enyore, ara mateix, el nord i la frescor...
Per les fotos m'ensumo que va ser un viatge magnífic. Ja ens ho explicaràs!
ResponEliminaCrec que per la calor que fa, tots ens aniríem al Nord.🪭
Aferradetes, Pep.
Ho va ser, Paula: feia molt de temps que hi volia anar a Islàndia i me n'havien parlat molt, però he de dir que ha superat totes les expectatives. Pel país, pel grup magnífic que s'hi va ajuntar, i també per la forma --diguem-ne que no totalment convencional-- com ha anat tot ;) I si, una mica de fresca nòrdica no ens aniria gens malament ací... ni pràcticament a tota Europa, amb la que està caient. Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaSempre hi ha una mica d'enyor del nord.
ResponEliminaIslàndia é el meu país preferit després del de casa, vull dir els països catalans.
Una abraçada
No em sorprèn gens a aquestes alçades, però és indubtable que tens molt bon gust, Carme ;) Com li deia a Paula, Islàndia era una assignatura pendent des de feia anys, i m'ha semblat simplement fascinant; especialment --pero reconec que no només-- els dies passats caminant pràcticament sense veure a ningú per aquells paratges imponents. Ja tinc un nord més per a enyorar; i comencen a ser-ne uns quants; i dels suds ja ni en parlem... Moltes gràcies i una abraçada gran!
EliminaIslàndia és espectacular. La ruta que vau fer la tinc "en la reserva", vaig estar per allí i he fet alguna cosa perifèrica, i em vaig quedar amb ganes de fer tot l'itinerari. Aquesta vegada no m'ho podia permetre per motius de feina i no ha passat cap dia que no vos tinguera en el pensament amb enveja sana. Ja ens ho contaràs amb deteniment.
ResponEliminaL'hagueres gaudit barbaritats, Rafa, i saps que se't va trobar a faltar per aquells fangars. Vaig posant en ordre notes i fotos, i aniré contant prompte alguna cosa: indubtablement, una (altra) aventura Crestas realment memorable ;) Salut i abraçada!
EliminaEn aquests dies de calor he gaudit molt de les teves fotografies.
ResponEliminaMire amb cara de pena el plomes, les malles i el tallavent, que no em van sobrar gens... i em fa l'efecte que ells em miren també de la mateixa forma ;) Moltes gràcies i una abraçada, Xavier!
EliminaQuin viatge més espectacular i atipic vau fer, i no sols pels paisatges sinó per la forma que com ho feren, i que bé el bon grup, és important. Com diu Rafa, quan vaig estar per allí, em va picar el cuquet de fer el trekking quan veia la gent eixir des del centre de l'illa per caminar, tenia bona pinta, i tu ho confirmes. Querola
ResponEliminaAixí és, Jordi, el grup ha estat, també en aquesta ocasió, fonamental, i l'experiència magnifica des de tots els punts de vista. Tenia moltíssimes ganes de conèixer Islàndia, també per haver-vos sentit parlar tant d'ella, i encara que només ha estat un tastet ha pagat molt la pena. Ara, espere que no calga esperar molt per a tornar-hi, i a veure si ens ho podem combinar, que fa temps que no compartim viatge... Salut, moltes gràcies i una abraçada!
Elimina