Amb els peus a terra

Dissabte vam estar a Sagunt, parlant i sentint parlar de terra i de collites. Conjuntament amb els companys de Per l'Horta i Cerai, des d'Avinença vam voler sentar-nos amb gent que, quasi sempre discretament, treballa contra corrent per una altra classe d'agricultura: gent que fa territori. Des de la microvinya a la xufa, de les llavors d'ací a les gallines de Chulilla, hi havia productors ecològics, projectes de parcs agraris, organitzacions professionals, entitats que recolzen l'agricultura mitjançant acords de custòdia... Va haver que escollir algunes iniciatives, però podrien haver estat moltes més, perquè hi ha molta gent, més de la què sembla, treballant per "models alternatius al convencional en la seua activitat".

D'idees, moltes, presidides en tot cas per la convicció, compartida per quasi tots els que hi estavem, de que és més important actuar que enraonar. Però dues, pràcticament repetides en cada intervenció: la primera, la necessitat de sumar esforços, de difondre els projectes i de recolzar-se en les experiències. És simptomàtic que, encara amb els mitjans de què disposem i en un país petit com el nostre, no foren pocs els convidats a la Jornada que no es coneixien entre ells... Divulgar tot el que està fent-se, de vegades des de fa molts anys, en moltes comarques valencianes (quasi sempre, en mig de la desídia institucional i la indiferència social) és una tasca urgent i prioritària.

La segona, vinculada en gran part a la primera, i tan urgent i important com aquella: treballar per dignificar la imatge de llauradors i llauradores en la nostra societat. Trencar tòpics, profundament arrelats, que fins i tot veuen en la gent del camp (i en la mateixa agricultura) una reminiscència del passat, una rèmora que s'ha de superar per bé del "progrés". Cal reconéixer i valorar el seu paper, no solament com a productors d'aliments de qualitat, sinó també --i ací en té un espai la custòdia del territori-- com a constructors de paisatges, com a dipositaris d'una cultura secular, com a garantia d'un món rural i natural viu i viable. És una obligació de tota la societat valenciana, sense bucolismes ridículs ni visions estereotipades: simplement, des de la dignitat.

Pensem, els organitzadors --una gran feina de Jordi Domingo i tots els qui han col·laborat-- que dissabte va ser només un primer pas. Ja hi van sorgir propostes concretes, i n'hi ha camí per davant i feina per a tots. Cal parlar, encara, de moltes coses --de serveis ambientals, de suport institucional, de contractes territorials, de les cooperatives, dels consumidors-- però la veu principal l'ha de tindre qui té els peus a terra. Aíxí és que, pel moment, convé que es parle, i molt, de qui té molt a dir. Dels que hem dit abans, i de l'oli del Xispes, de les caixetes de Ricardo, les taronges de Carrícola i les de Paco Tortosa, del vi de la Mata, dels melons dels Carrissars i les hortalisses de Neroli; i de tots aquells i aquelles que, malgrat tot, encara no s'han resignat. Segur que els coneixeu; jo, només a alguns. Però faré per anar coneixent-los, perquè paga la pena i ens hi juguem molt.

Per seguir fent rotgle: a banda dels esmentats amunt, hi havia per allí també gent d'Slow Food, la Fundación Felix Rodríguez de la Fuente, la Unió, la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica, AHSA i alguns amics i amigues més que em disculparan perquè ara no me'n recorde però que estan també en aquestes coses.