De (més) manars i (més) garrotades

Ho escrivia fa només tres dies: "Hi convindreu, sobretot si heu tingut oportunitat de conéixer-ho de primera mà, què la distància existent entre una merda de democràcia (per molt merda que siga) i una dictadura feixista és, simplement i malgrat tot, astronòmica". Seguisc pensant-ho, tot i que només siga perquè, fins i tot en aquesta merda de democràcia, encara confie que ningú no irromprà a mitja nit en ma casa perquè no li agrada el que pense o escric. Però reconec que ara mateix, mentre vaig seguint --el twitter treu fum-- el que està tornant a passar pels carrers del centre de València, mentre escolte estupefacte a policies democràtics que qualifiquen com a "enemigos" als estudiants, mentre tracte de reprimir la nàusea que em provoca el discurs d'uns altres demòcrates (les repugnants i consabudes consignes de les "provocaciones de los antisistema" i "los que no aceptan el resultado de las urnas"), no tinc més remei que concloure que, en la pràctica, la distància que ens separa d'una dictadura no és tan astronòmica com m'agradaria que fóra. I que caldrà seguir actuant en conseqüència.

Imatge de Vilaweb

Temps vindran de fer valoracions reflexives i assenyades, d'exigir dimissions (i eleccions anticipades), de plantejar accions per tractar d'aconseguir que la flama que ha nascut --massa tènue, massa feble encara-- acabe encenent una vertadera Primavera Valenciana que incorpore, en el seu nucli, la reivindicació nacional: és aquesta qüestió, i no cap altra, la que més alenta (i inquieta) els elements feixistes enquistats en el sistema. Ara, és hora d'indignar-se, de sortir al carrer, d'assenyalar sense gens de por i amb tota la ràbia als corruptes i els incompetents que ens han portat fins ací, als seus còmplices i a tots els que els justifiquen; i també, i especialment, als que han promogut o han tolerat que apallissen adolescents que podrien ser els nostres fills. Però, sobretot, és temps d'agrair als i les estudiants del Lluís Vives que, amb el seu gest i la seua valentia, hagen aconseguit despertar-nos. O començar a fer-ho.






Dimarts 21, a la vesprada: acabat de tornar d'un carrer de Colom totalment ocupat per la gent des de la Porta de la Mar fins més enllà de la delegació del govern espanyol; moltes persones --joves, la majoria, però no exclusivament-- manifestant-se pacíficament contra els abusos i la indignitat, que m'han fet sentir orgullós d'aquest País. Pel moment, tret dels municipals desviant el trànsit, poca polícia s'ha deixat veure; veurem d'ací una estona.

Imatge de Vilaweb