He recordat avui el teu esplèndid cos
alçant-se de les aigües, deixant caure regalls
de degoteig i escuma. Erem joves, els dos
i veniem de pobles de cases antigues
amb foscos desllunats, habitacions estretes
i banys amb plat de dutxa. I València ens va obrir
els ulls a tantes coses, i vam saber que al món
hi havia vàters grans, amb tassa i amb bidet
i els hi sobrava lloc per posar la banyera...
Vam descobrir un món d'aquàtiques carícies
i blanca porcellana. L'anomenàvem "Roca"
si no recorde mal, i s'esvarava un poc,
però res no importava. Erem joves, els dos
i no ens incomodava la innegable estretor,
ni aquella aixeta freda que se'ns clavava al cul
segons com ens posàrem. Tot era nou, i bell,
i teniem banyera. Tu vas marxar fa temps
però ella i jo ens quedàrem: la seua blanca estampa
em recorda, a vegades (sovint mentre m'assec
en altres porcellanes hàbilment dissenyades
per a la seua funció) que fórem molt feliços
en aquella banyera: no hi havia a València
dos amants com nosaltres; si més no, no tan nets.
L'explicació a aquest despropòsit? Que m'he deixat embolicar per la proposta de Jordi ("Poesia en aigua freda", en diu) i per una vegada, i sense que servisca de precedent, he gosat estrafer aquest penós poema, o digueu-li com vulgueu. No m'ho tingueu en compte, i que el mestre Estellés em perdone...
El mestre Estellés estic segura que t'ho perdonarà , n'has fet una bona paràfrasi del seu poema tot participant en la iniciativa de la banyera ....et felicite! ( t'ho dic expressament et felicite i també et felicito no hi ha res com tenir "do de llengües" oi?-))
ResponEliminaÉs el que té l'aragones oriental, Elfreelang, que és molt versàtil; potser per això els molesta tant ;) Moltes gràcies!
EliminaJo anava a dir com l'Elfree que segur que el mestre t'ho perdonarà, t'ha quedat maco i tendre i amb el seu punt d'humor. Jo també et felicite, poeta!
ResponEliminaUna abraçada. :)
Gràcies, Carme! Ja veus, a aquestes edats posar-se a jugar a (imitar a) poetes... Però mira, ha estat divertit ;) Una abraçada i feliç revetla!
EliminaOstres, la història de dos amants en una banyera! Però m'ha quedat la pregunta de perquè ella se'n va anar. Oh! Ja no li agradava clavar-se l'aixeta? La trobava massa freda? Anyorava el plat?
ResponEliminaAra, quin lloc per recordar, aquest pobre...
Moltes gràcier per la teva participació!!
Aquesta és la part més trista de la història, Jordi: es va fugar amb l'aixeta.
EliminaJa se sap que els records ens assalten en els llocs més insospitats. Potser és per això que, molts anys després, encara associava la imatge d'ella amb els iogurts amb fibra...
Gràcies a tu per la proposta :) Salut!
M'alegra haver-te inspirat a pesar d'Estellés. Sabó i erotisme. Molt bé (tot tan higiènic) ;) A reveure!!
ResponEliminaUn amor net i perfumat com pocs, cantireta ;) Moltes gràcies per haver fet saltar la idea --Estellés ha posat la resta... al seu pesar. Salut i fins prompte!
EliminaUn bon poma ensabonat amb melangia.
ResponEliminaDeixarem que córrega l'aigua --freda-- i que s'emporte el sabó, i les nostàlgies ;) Gràcies, salut!
EliminaMolt bona! Sí senyor! Una banyera amb influències d'Estellés... no hi pot haver a València una banyera tan fantàstica!.
ResponEliminaBen trobat, mestre!
Gràcies, porquet :) Tractant-se de banyeres --i del que les envolta-- era difícil no caure en la temptació de deixar-se influenciar... Salut!
EliminaNo crec que Estellés ni ningú tinga res a perdonar-te. La literatura, la poesia no és per emmarcar-la i reverenciar-la, és per agafar-la, grapejar-la, jugar, entrar-hi, com en una banyera, gaudir-la, participar de i amb la proposta de l'autor i, en aquest punt, gairebé deixa de ser de l'autor per esdevenir col·lectiva. Crec que a Estellés li hauria agradat el teu poema, t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies, novesflors :) M'agrada molt la teua reflexió: potser tendim a sacralitzar massa les coses i, en fer-ho, els treiem molta de la vida que porten dins, fins i tot traint les intencions dels propis autors. En tot cas, m'ha divertit molt jugar amb l'estil d'Estellés, un dels meus poetes preferits amb molta diferència...
EliminaSom la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
ResponEliminaEN TEMPS DE BANYERA II (o de qual la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyer ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
Salut, bogardians! Fascinats ens teniu, amb el vostre blog incomparable i amb el no menys meritori poema complementari ("Solitud del banyador de fons", quina gran troballa estilística...). Gràcies i endavant!
EliminaNo em sembla gens penós. Al contrari, m'agrada.
ResponEliminaEls versos són molt nets, i el poema té fons:
enllà de les imatges, bé eròtiques bé... íntimes,
que evoca en el lector
fa percebre l'angoixa d'aquest pobre nostàlgic.
"les persones felices no en tenen, de memòria"
això va dir Fuster.
I a falta de Gioconda que òmpliga la banyera
damunt de l'urinari pengen Rellotges tous
que sovint li recorden com d'infeliç és Un
quan no evacua a temps un persistent record
o un punyeter embús.
Només pel goig de rebre un comentari així
Eliminaja pagava la pena jugar amb les paraules
i imaginar banyeres reblides de memòria
--banyeres infelices, llavors, segons Fuster.
Moltíssimes gràcies, Àngela :)
A mi m'ha semblat molt bonic, viu i expressiu. Tens ànima de poeta.
ResponEliminaMoltes gràcies, Queti! Jo no diria tant, però reconec que sempre m'ha agradat molt allò que deia Humboldt: “La ciència, desprovista de falses aparences, ens ha ensenyat els fenòmens de l’Univers. Però aquest espectacle de la natura no seria complet si no consideràrem com es reflecteix en el pensament i en la imaginació disposada a les emocions poètiques”. Salut i gràcies de nou :)
EliminaL'Estellés t'ho perdonaria, car com la banyera del poema en són parides ben poques.
ResponEliminaEspere que si, Rafel. De fet, i ben mirat, una banyera --i els seus eventuals usuaris-- no deixa de ser un tema adequat per a un poema d'Estellés... Moltes gràcies, salut!
Elimina