Estiu

Tot i que hui la calor sembla haver-nos concedit una treva, l’estiu ha tornat a prendre València tal i com sol fer-se quasi tot ací: a la brava i sense cap contemplació. I en unes circumstàncies, a més, que el fan encara més perillós del que ja sol ser-ho per pròpia naturalesa. És per això que, a banda d'adoptar les mesures escaients per evitar morir abrasit per alguna ponentada imprevista, convé prestar també atenció a uns altres riscos específics però no menys inquietants, a saber: que t'atropelle --després d'haver-te deixat totalment sord-- el monoplaça de Fernando Alonso; que alguna imaginativa campanya publicitària et provoque un colapse neuronal; o, fins i tot, que et devore --sencer o per trossos-- algun ferotge silur albuferenc. I això per no parlar del perill de les temibles bandades de seguidors de la selecció espanyola que, èbries d’orgull patriòtic, pul·lulen per places i carrers. Així que, si esteu per ací aquests dies, feu-me el favor de ser prudents. I, si no ens veiem abans, que passeu un bon Dia del Ros i una millor revetla de Sant Joan. Amb riscos i tot, benvingut siga l'estiu!

I aquesta, per a Teresa, que hui compleix onze anys i sé que li agrada molt: la vida, els gats i fins i tot els avets li fan, hui, un gran somriure. Per molts anys!