Realment, no sabria explicar el perquè. Però escoltar el seu
cant característic i albirar el seu vol elegant i llunyà quan comencen a declinar les llargues vesprades estiuenques, m’ha provocat des de sempre una reconfortant sensació de placidesa. Com si, malgrat les tempestes i les incerteses, encara ens quedara la remota esperança que alguna cosa segueix estant allà on ha d’estar, tot i que de vegades vole tan amunt que només podem arribar a intuir-la... Ja ho he dit altres vegades: quan es tracta de
mineria d’ànims, no pot renunciar-se a explorar cap jaciment, per petit o insignificant que semble. I entre
tanta tristesa i tanta negror, els multicolors
abellerols i el seu alegre, puntual i inconfusible cant no són, ni de bon tros, una veta menyspreable.
Ni tots els esforços per arramassar d'on es puga qualsevol bri d'optimisme i color aconsegueixen hui amagar la ràbia de veure el país altra volta en flames, ni la desolació per les vides arrasades pel foc. No hi ha paraules per descriure el que mostren les imatges de la catàstrofe --de nou iniciada per mans miserables-- que assola encara l'Alt Empordà i que amenaça també l'Alta Garrotxa; només transmetre, des d'aquesta terra que coneix tan bé l'assot del fum i la cendra, tot l'ànim i el suport. I el desig que el malson acabe com més aviat millor.
És terrible, un darrer l'altre, encara no ens hem refet una mica amb disposició de recollir ànims, un altre incendi... és desolador.
ResponEliminaL'estiu s'esperava complicat, novesflors, però està superant les pitjors previsions. I encara més terrible, en aquest cas, per les vides perdudes... Van a ser dos mesos molts llargs, encara, els que ens queden per davant. I tan de bo m'equivoque. Salut i ànims!
EliminaDesolador del tot...
ResponEliminaEm sembla que et faré cas i que fixaré l'atenció en els ocells i ja que de moment no el sento cantat... vaig a dibuixar l'abellerol!
No podem deixar escapar ni un bri de bellesa...
Sempre m'han semblat uns ocells encisadors, una mena d'avançada tropical infiltrada en els nostres medis mediterranis. I a més, relativament fàcils de veure... De vegades, la bellesa la tenim tan a prop que quasi ni ens adonem.
EliminaSé del propòsit que et vas fer i que difícil t'ho estan posant les circumstàncies, que ens ho estan posant a tots plegats.
ResponEliminaTot el país està al costat dels empordanesos. Gràcies per fer arribada el suport des del sud. Una abraçada!
Com diuen al meu poble, porquet, a aquest pas ens pondran fins els pollastres... Però tot i el desastre --sobretot per les morts, irreparables-- no en queda altra que sobreposar-se a les circumstàncies: després de la desfeta ha de vindre el rebrot, i cal que ens agafe preparats. Una abraçada i endavant!
EliminaL'optimisme està molt car darrerament. Però seguirem lluitant.
ResponEliminaEn quan al foc, no se m'acuden paraules prou grosses.
És dificíl trobar paraules, Joan, quan veiem tot el que veiem. Però ara més que mai necessitem, com dius, seguir lluitant; si més no, per recuperar un poc d'optimisme... Salut i gràcies!
EliminaEscoltarem el cant de l'abellerol mentre plorem per la terra i les vides cremades
ResponEliminaRes pot amagar el dol per les pèrdues, Elfreelang. Però ara mateix, veient massa negror pertot arreu, em va bé recordar-me que els colors encara hi són i que tard o d'hora tornaran, com els abellerols cada primavera...
Elimina