"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 13 de gener del 2014

Històries de caragols


Probablement vos haureu adonat que, en el que portem de 2014, l'activitat del blog s'ha mantingut en nivells mínims, pràcticament testimonials. Però la causa, en aquest cas, no cal buscar-la en els maldecaps amb els que vaig acabar l'any passat, sinó en un altre capficament totalment diferent i molt més benigne: les festes passades, aprofitant un poc de temps lliure i com una forma també de mantindre el cap lliure d'altres (pre)ocupacions, vaig mamprendre la tasca --llargament posposada-- d'actualitzar i reorganitzar la meua col·lecció de conquilles, de la qual ja he parlat alguna altra vegada. Que no és que, en els últims temps, s'hi hagen afegit molts exemplars nous, perquè la veritat és que l'he tinguda, també, bastant abandonada; però sempre hi ha novetats nomenclaturals a tindre en compte, espècies que s'acaben de descriure o idees per millorar-ne l'organització i, sobretot, per garantir que, encara que alguna incidència traga les conquilles de les seues caixetes, podré seguir associant cada exemplar amb les seues dades de procedència i determinació.




Així que ací em teniu, des de fa uns dies, amb la casa plena de caixes i caixons escampats, descuidant altres ocupacions i aprofitant cada estona lliure per anar corregint els noms que s'han quedat obsolets (tot el que fins fa poc era el gènere Conus, per exemple, s'ha desagregat en un muntó de gèneres nous) i posant-me al corrent de les espècies que s'han descrit últimament en els grups que més m'interessen. Tot i que poc a poc la feina va avançant, diria que en tinc encara per uns quants dies; però ja sabeu, també, que amb freqüència els meus caragolets tenen històries interessants que contar, així que és molt probable que alguna d'elles acabe, més prompte que tard, en aquestes planes. I de fet, no puc resistir-me a avançar-ne una: entre les espècies de ciprèids descrites recentment hi ha una petita conquilla denominada Bistolida nanostraca, òbviament absent encara de la meua col·lecció, que només es troba en uns atols situats en l'Oceà Índic que s'anomenen... Cargados Carajos. Ja em direu si, amb aquest nom, no ha d'haver-hi al darrera una història que valga la pena esbrinar. Però millor la deixe per quan tots els caragols estiguen, de nou, al seu lloc; no siga cosa que acabem, ells i jo, al carrer....




6 comentaris:

  1. creia que això de les col·leccions era mania meua. Tinc pedres i pedretes. Això si, sense catalogar, pel simple plaer de trobar-les i endur-me-les a casa per mirar-les. En canvi tu tens els caragols en capses ben guardades i catalogades. M'agradaria veure-ho un dia.
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que jo també tinc un instint col·leccionista molt accentuat, Mercè, i de fet sempre he pensat que allò de ser biòleg em va nàixer un poc d'ahi: d'ençà que recorde m'ha pegat per arreplegar-me (quan jo era menut ho deiem així) pràcticament de tot, no necessàriament de forma molt organitzada... Amb el temps, però, de totes les col·leccions --o similars-- que vaig anar mamprenent només conserve aquesta, a la que dedique bastant temps. I quant a veure-la, no cal dir que serà un plaer :) Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. vigila no es comenci a especular amb conquilles i passi el mateix que lo del forum filatelic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant com per especular no, però per alguns exemplars és fàcil que s'arriben a pagar dos o tres-mil euros, que no està gens malament. En alguns casos, però, espècies que eren molt cares perquè a penes se'n coneixien exemplars són ara relativament freqüents i han baixat molt el preu: l'aparició de les escafandres autònomes van ser tota una revolució, i sé de qui comptava que tenia un capitalet i ara no té res. En tot cas, hi ha tot un mercat de falsificacions --algunes, realment imaginatives-- que mou bastant diners; però això m'ho deixe per a un altre dia. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Celebre que el teu 'silenci' anormal siga conseqüència d'aquest bell romanç amb els teus caragols. És que ens tens massa ben acostumats, i damunt últimament no transmeties, precisament, senyals d'eufòria vital. Així és que, estimat amic, que visca el teu capficament caragoler, que de segur que haurà ajudat a escampar la boira del cap. Esperem la història dels Carajos índics. Una abraçada, de cor robat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que el final de l'any passat va ser un poc complicat, Maria Josep; però entre els propòsits per al 2014 hi ha prendre's les coses d'una altra forma, i en això estem (i a més, tot s'ha de dir, hem descobert com d'escaient és el nom "centre de respir", la qual cosa ens ha vingut molt bé per mirar-ho tot amb un poc de perspectiva i carregar piles). Així que tan bon punt tinga enllestida l'actualització dels caragolets, ací estarem altra volta donant febra i parlant del "Carajos" (també a Columbretes tinguem un "Carallot"; i de moment ho deixe ahi...) i del que es presente. Una abraçada forta i moltíssimes gràcies :)

      Elimina