Mira, tan se'm fa que sigues l'autor estrella de l'editorial, que els teus llibres es venguen com pa beneït o que sigues un perfeccionista rematat: trobar una Underwood per a que escrigueres la teua novel·la sobre la Gran Depressió ens va costar déu i ajuda, i no em vas sentir queixar-me ni una sola vegada; per al teu llibre sobre l'Edat Mitjana ens vam gastar un dineral en pergamins i plomes d'ànec, i tampoc et vam posar cap problema. Però tot té un límit, així que em sembla perfecte que vulgues escriure una novel·la ambientada en l'Egipte dels faraons; però si no fas servir un ordinador com tothom, t'hauràs de buscar algú altre que l'edite...
Per a la proposta de maig de Relats conjunts. Per cert: ja és casualitat, però fa només uns dies vaig trobar la curiosa història del teclat QWERTY en el magnífic llibre de Jared Diamond "Armas, gérmenes y acero", de lectura molt recomanable malgrat el temps transcorregut des de la seua publicació, i on il·lustra amb aquest exemple la resistència de certes societats humanes a adquirir algunes innovacions tecnològiques --com ara el teclat Dvorak, en aquest cas-- malgrat el suposat avantatge que representarien. Altra cosa fóra comprovar si realment el teclat Dvorak és tan eficient com diuen, però trobe que això ho deixaré per a millor ocasió; almenys, puc confirmar que el teclat QWERTY sembla ser molt superior a qualsevol altre quan es tracta d'escriure la paraula QWERTY...
He, he, he... aquests autors són ben maniàtics eh? Però jo crec que trobarà un altre editor. que tot li vindrà de nou i estarà disposat a fer bestieses per un autor que ven tant i tant!!!
ResponEliminaM'has fet buscar el teclat Dvorak, que no tenia ni idea que existís... ;) Ja he après una cosa nova... ara... costaria d'acostumar-s'hi, eh?
Per un best-seller, jo crec que l'editorial li prepararà una bona paret per a que l'ompliga de jeroglífics, Carme ;)
EliminaEl que més em va sorprendre de la història dels teclats és que el QWERTY s'adoptara precisament per la seua ineficàcia: en les primeres màquines d'escriure, si es polsaven les tecles massa ràpid s'encavallaven, així que es tractava de mantindre una velocitat de polsacions relativament baixa per evitar aquest problema. Allò cridaner és que, ara que això ja no passa, estem tan acostumats a aquest teclat que tots els intents per canviar-lo van fracasant... Ara, supose que ens acostumaríem al Dvorak, que això és com tot... Salut i moltes gràcies!
M'ha fet molt riure aquesta dèria de l'escriptor! Podria ser ben real, perquè he conegut autors molt meticulosos i excèntrics que no m'estranyaria que poguessin arribar a aquest nivell. Molt bona aportació :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia :) A mi també em sembla que és un perfil que no resulta massa estrany en el gremi, tot i que la majoria no arriben a aquest extrems... Salut i una abraçada!
Eliminasort que la novel.la no la feia sobre la prehistòria! si o ja el veig amb una pedra i una altra....molt ben trobat!
ResponEliminaDe fet, la de la prehistòria serà la següent; em sembla que fins i tot ja ha triat una cova per anar començant... ;) Moltes gràcies, salut!
EliminaDoncs no et pensis, com que no hi estic gens acostumat, a mi escriure Qwerty em costa! Bé, també deu ser perquè escric amb quatre dits com a molt... I amb què volia escriure la història egípcia, amb una pell de cabra??
ResponEliminaPer a mi quatre dits ja és tot un èxit (això, amb l'ordinador; amb els maleïts teclats dels telèfons moders, amb un dit i mig ja em perd...)
EliminaLa pell de cabra hauria estat una bona opció, com els papirs; però com era especialment meticulós, no va haver forma de llevar-li la idea dels jeroglífics en la paret. Crec que la piràmide la tenen ja quasi enllestida... Gràcies, salut!
Em sembla que el meu ordinador encara no té el traductor dels jeroglífics faraònics al català.
ResponEliminaTan bon punt el tinguem, que l'ecriptor s'hi posi.
Fita
Nosaltres de jeroglífics encara no el tenim, però el de català-iber/iber-català es fa servir molt ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaI si vol escriure una novel·la de ciència ficció, quin estri li caldrà?
ResponEliminaQuè és això del el teclat Dvorak? Ho hauré de buscar,com ha fet la Carme.
Fes una ullada a l'enllaç, novesflors; la història és curiosa...
EliminaDe ciència-ficció, en klingon, sense dubte ;) Gràcies, salut!
Alguns es posen tant en el seu paper que fan parar boig el representatnt.
ResponEliminaTot siga pel negoci, Rafel. Bé, i per la literatura de qualitat, és clar ;)
EliminaDoncs si fins ara ha anat tan bé, a portar la jugueta al crac!! ;)
ResponEliminaM'han fet rirure les excentricitats del personatge. Molt bo!
Aferradetes i bona tarda!
Moltes gràcies, lluna :) Si és que venen uns quants milions de llibres i ja es creuen especials... Una abraçada!
EliminaPotser necessitava el contacte d'aquests objectes per inspirar-se.
ResponEliminaBon relat.
Així és, montse. Sovint, amb documentar-se no hi ha prou... Salut i moltes gràcies :)
EliminaQue bo!
ResponEliminaMoltes gràcies :)
EliminaLa veritat és que jo tinc encara una Underwood, era o és una màquina portàtil que vaig comprar en comptes de la Olivetti que em volia comprar mon pare, jo com sempre i no volent deure-li res a ningú, ni tan sols al pobre de mon pare, tot i que era un gran home, vaig triar la portàtil.
ResponEliminaI dir-li que per molts anys que tinga una publicació no deixa de ser més o menys interessant, un dels meus llibres preferits està fet fa més de dos mil anys, "El banquet" de Plató.
Vicent Adsuara i Rollan