Per gustos...

Després d'un parell d'anys de collites ben minses --la sequera, supose-- l'atzeroler híbrid de la vora del riu mostra, enguany, una fructificació pletòrica i exuberant. Amb una sorpresa afegida, a més: un parell d'arbrissons que li creixen relativament a prop, i que a falta de fruits vaig suposar que pertanyien a la mateixa varietat, han resultat ser atzerolers vers, com delaten els seus fruits grocs (de la varietat chlorocarpa, en diuen els botànics), més grossos i gustosos, i amb tres pinyols. Si tot va bé, doncs, aquest hivern hi haurà, de nou, licor d'atzeroles; o, més ben dit, licors: de roges, de grogues i, si dóna per a tant, de totes dues juntes. Per gustos, els colors... i els licors. 

D'acord, ho reconec: fer creure que seré capaç de distingir els licors en funció de la varietat o varietats d'atzeroles que faça servir és un poc pretensiós i, en tot cas, bastant poc realista ateses les meues limitades capacitats gustatòries. Però mira, tampoc no es perd res de provar-ho. En el pitjor dels casos, tindré el doble de licor; o el triple, si dóna per tant... Bon cap de setmana!