Hi ha molt per fer, és evident. I hi ha dies, molts, en que això pesa, perquè tot el que queda per fer ho hem de fer nosaltres mentre ells, els de sempre, ho fan i ho faran tot contra nosaltres. Però hi ha dies també en què cal parar-se un poc, agafar aire i mirar tot el que ja s'ha fet, el llarg camí que ja hem recorregut i que ens ha dut fins ací malgrat tot, malgrat ells i molts com ells; dies per reafirmar la pròpia voluntat de ser, una voluntat que ha sobreviscut a temps foscos --més foscos, encara-- i a silencis estrictes, i que mira decididament cap al futur mentre ells, els seus insults, la seua ràbia i el seu menyspreu, estan condemnats a ser passat. I hui, 9 d'Octubre, és un bon dia per recordar-ho. Bona diada, valencians, i visca la terra!
Encara que siga amb un dia de retard: felicitats al País Valencià per la seua diada.
ResponEliminaAmb més retard encara, moltes gràcies, xavier! Malauradament, hem hagut de tornar a veure coses als carrers de València que hauriem volgut soterrades, però ni així podran amb nosaltres. Salut i endavant!
EliminaEm sembla que va ser una diada una mica accidentada, però no passaran!
ResponEliminaSe saben (quasi) impunes des de fa massa temps, i això els envalenteix, però amb una "batalla de València" ja en vam tindre prou. No passaran, i tant que no. Salut i moltes gràcies!
EliminaMira que celebrar la diada el mateix mes que hi ha la Hispanitat, no podeu canviar de data, per exemple el setembre es un bon mes per celebrar diades
ResponEliminaConta la llegenda que Jaume I va guanyar València molt abans del 9 d'Octubre, però que immediatament després de declarar-la conquerida ho va deixar en suspens, i així, entre que si sí o que si no (hi ha qui diu que fins i tot els musulmans van haver de demanar-li aclariments per veure si aplicaven o no la sura 155 de l'Alcorà) se li va fer octubre... Coses de la Història, que hi farem. Salut i moltes gràcies!
EliminaM'agraden els vostres comentaris. Aquest últim, especialment, m'encanta. I també m'agrada constatar que continua havent-hi esperits humans d'una perseverança tan íntegra com la teua. Aquesta voluntat de ser és la que ens fa avançar com a país, contra vent, marea, porres, colps de puny, crits feixistes, i ha de ser la que ens done més motius encara per a ajuntar aspiracions comunes i fer pinya contra els qui ens pretenen atemorir. Visca la terra!
ResponElimina