"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 4 de gener del 2024

Arabí

Tot i que en aquell moment no vaig deixar constància en aquestes planes, la primera muntanya que vaig pujar el 2023 va ser el Pico del Obispo, sostre amb 2.014 m de la veïna regió de Múrcia i cim culminant del massís conegut com a Revolcadores, en una eixida de la què guarde molt bons records pel camí, les vistes i la companyia, però també per un dinar memorable ja de tornada a Inazares. El cas és que, amb ganes de començar també aquest 2024 visitant alguna muntanya fora d'aquelles que ens queden més a mà, vam decidir repetir incursió a terres murcianes, on tenim encara massa assignatures pendents, per recórrer el Monte Arabí, modest per extensió i per altitud però ben conegut pels seues excepcionals valors ambientals, paisatgístics i culturals. Protegit com a Monument Natural, l'Arabí és un dels paratges més emblemàtics de l'extens terme de Iecla, amb la qual cosa la visita ens permetia també conèixer  un poc millor aquelles terres per les quals el Tractat signat a Elx el 1305 va traçar la frontera entre les Corones de Castella i d'Aragó: la mateixa Iecla, malgrat que els acords adoptats un any abans a la Sentència de Torrellas la reconeixien com a valenciana, com a part de la primera; Jumella i Favanella, valencianes  també pels acords d'Elx però perdudes a mans castellanes després de la Guerra dels Dos Peres; i sobretot Cabdet, part que fou del regne de València fins que el malànima de Felip V va castigar el seu suport a la causa austracista reduint-la a aldea de la Villena castellana i excloent-la del país del qual havia format part des de feia quatre segles.

Quant a la muntanya, i tot i que caldrà tornar-hi fora del període en què l'accés al cim es troba restringit per protegir les espècies d'aus que hi nien, cal dir que la visita --curta però intensa-- mereix sobradament la pena: el recorregut, per camins ben abalisats però amb rastres evidents d'una elevada freqüentació, permet aproximar-se fàcilment als principals punts d'interès identificats en el paratge; si he de destacar-ne alguns que van impressionar especialment, crec que em quedaria amb els extraordinaris petroglifs vinculats al jaciment de l'Edat de Bronze de l'Arabilejo, i la preciosa (i fotogènica) Cueva de la Horadada, una de les nombroses cavitats obertes a la zona per l'erosió de les calcarenites que la formen i en algunes de les quals s'han trobat també pintures rupestres especialment rellevants. Una breu però interessant passejada, ja de vesprada, a la vila de Cabdet, a la què costa no considerar d'alguna forma com a pròpia, va tancar una jornada esplèndida pel camí, les vistes, la companyia... i el dinar. I tot i que dos anys són indubtablement pocs per a treure conclusions, ves a saber si amb açò d'anar a pujar serres murcianes al principi de l'any no estarem iniciant alguna cosa: al remat, com he llegit en algun lloc, no hi ha cap tradició que no començara sent, en el seu dia, una novetat.  










6 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Pep. Un lloc al que s'ha d'anar, paga la pena, i si és amb bona companyia millor. I també és veritat que va essent una tradició això de començar o acabar l'any amb una eixida per terres murcianes. A veure per a la propera què se'ns ocorre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps bé que no sempre és fàcil trobar ocasions per a allunyar-nos de les nostres zones de pastura habituals, però sempre senta bé canviar un poc d’aires i més encara si es tracta de llocs com aquest, a una distància encara raonable i amb tants atractius concentrats en tan poca superfície. I ja va bé també que anem acurtant un poc la llista de llocs pendents, que amb això de què ens interessa quasi tot (afortunadament), el rebals comença a ser notable... Veurem com ho tenim a l’any que ve, però segur que se’ns ocorre alguna cosa😉. Salut i moltes gràcies, i que aquest siga també un any de moltes i bones passejades!

      Elimina
  2. Magnífic reportatge, aquesta roca foradada és impressionant.
    Més experiències per guardar dins la capsa dels records i si és amb bona companyia, molt millor.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula! Feia temps que volíem acostar-nos a aquella serreta per les imatges que havíem vist i per les recomanacions d’amics que ja la coneixien, i la veritat és que no ens ha decebut gens. Ens queda un poc apartat, però el paisatge val la pena i hi ha racons, com la mateixa cova, que realment impressionen: un bon record més, en efecte, que mai no és poca cosa. Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Transmets en paraules el que pense d'eixa volta muntanyera...;-), menys les dades històriques i culturals, que no les coneixia molt bé, la qual cosa sempre em resulta interessant. Bona passejada la del Monte Arabí i Cabdet. Querola

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser en efecte una bona passejada i, en conjunt, un dia magnífic, i per molts anys més que puguem fer-ho, a Múrcia o allí on es presente 😊 Reconec que a voltes ens en posem un poc intensos amb això de les “dades”, però és el que li deia a Rafa més amunt, que ens interessa quasi tot i a més a més ens perd l’entusiasme... En aquest cas, tot això de les fronteres històriques em sembla un tema fascinant (i em fa l’efecte que bastant penós, també, almenys des de la perspectiva de Cabdet...). Abraçada i moltes gràcies, també per compartir caminades!

      Elimina