"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 19 de gener del 2024

Neguits

Amb la perspectiva de l’imminent viatge ocupant cada volta més espai en el meu cap, però també amb la ferma voluntat de deixar resolts a la faena tants assumptes com fora possible per tal que no quedaren pendents fins la tornada, ha estat una setmana --ja me n’havia fet compte que seria probablement així-- notablement atrafegada i bastant amoïnadora. Tampoc no han ajudat gens, quant a tràfecs i desficis, ni les temperatures inusitadament altes que ens ha deixat la ponentada --els dies al voltant de Sant Antoni tenen fama de ser dels més freds de l’hivern, cosa que no s’ha complit enguany ni de bon tros, amb registres localment per damunt fins i tot dels 25ºC-- ni l’enèsima constatació, malauradament gens sorprenent, de l’absolut menyspreu amb el qual Madrid ens sol respondre, als valencians i valencianes, quan es tracta de reclamar els nostres drets. El cas és que ha arribat finalment el divendres, i encara que pel que fa als neguits que ens venen de ponent --siguen cosa del vent o de la gent-- tot el que podem fer és seguir plantant-los cara, pel que fa als altres he de dir que al remat la cosa tampoc no ha anat tan malament, amb la taula raonablement aclarida de papers i tot el cap de setmana --llarg a més a més, que dilluns és Sant Vicent de la Roda i per tant festa a València-- per pensar en allò que em falta per guardar a l’equipatge; un neguit, també i segons es mire, però me’n venen al cap uns quants bastant pitjors...




5 comentaris:

  1. Gaudeix Pep. Esperem amb gana les teues cròniques.

    ResponElimina
  2. Amb la faena feta, a desconnectar de les ponentades i a gaudir de l'experiència!

    ResponElimina
  3. Tenir-ho tot a punt, malgrat tot el que comporta, és tenir pau.
    Així que et desitjo un bon viatge i fins a la tornada que ja ens explicaràs.😉

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tot@s :) Tot i que ja he fet algun altre viatge d'aquest estil, sempre hi ha dos coses per les què tendisc a estressar-me una mica: encabir a l'equipatge tot el material necessari (els estris de muntanya ocupen un espai notable), i estar pendent dels possibles canvis als vols, que les companyies cada volta més fan sense previ avís. Quant a la primera, a aquestes alçades ja ho tinc quasi aclarit a falta de que no em posen massa problemes a l'embarcar, i assumint --com solc fer cada volta amb més freqüència-- que si he oblidat alguna cosa realment important ja faré per aconseguir-la a la destinació. I pel que fa a la segona, en aquest cas serà potser un poc més complicada per la vaga general convocada a l'Argentina per dimecres --pel moment ens acaben d'avançar el vol unes hores-- però tirarem de paciència i ens adaptarem: al remat, es tracta de passar-ho bé, fins i tot (i en la mesura possible) en uns desplaçaments que també son viatge... Salut i abraçada!

    ResponElimina