Tampoc en aquest cas puc al·legar desconeixement dels seus mèrits innegables: el preciós paisatge de pinedes, masos i bancals, emmarcat per les serres de
la Carrasqueta i
Montagut, que s’aboca a les obertes vistes de la costa; l’abundor de fonts i brolladors --amb un esment especial per a la què dona nom a la partida, o bé a la inversa-- que hi naixen i nodreixen el rierol del Serrat (o de la Serra) que la recorre de dalt a baix; o fins i tot el mateix nom que la designa i al què
Coromines, que el relaciona amb el de la ciutat avui algeriana de
Bugia, atribueix sense dubtar-ho un origen amazic. I malgrat tot això, i encara més, la vall xixonenca de Bugaia ha format part fins ara de la llarga llista d’indrets especialment pròxims i accessibles als què, malgrat això, mai no els havia dedicat el temps que mereixien. Una situació a la què vaig decidir que calia posar definitivament remei arran de les meues recents visites a la zona resseguint l’
antic camí d’Alcoi a Xixona que la travessa en part, encara que no ha estat fins aquests dies que s’ha donat el cas. I encara que el moment, amb la floració dels ametlers en franca retirada i les fonts i els brolladors acusant visiblement la ja inquietant falta de pluges, potser no és el millor per gaudir d’alguns dels seus encants, de tota la resta d’atractius, que són com veieu molts i variats, ho vam poder fer a bastament. I al remat, com que la tenim a prop i a mà, ja tindrem temps de tornar-hi. Quan tornen a florir els ametlers, posem per cas; o millor encara, quan finalment ens vulga ploure, i tan de bo que siga prompte...
Tampoc en aquest cas puc al·legar desconeixement dels seus mèrits innegables: el preciós paisatge de pinedes, masos i bancals, emmarcat per les serres de la Carrasqueta i Montagut, que s’aboca a les obertes vistes de la costa; l’abundor de fonts i brolladors --amb un esment especial per a la què dona nom a la partida, o bé a la inversa-- que hi naixen i nodreixen el rierol del Serrat (o de la Serra) que la recorre de dalt a baix; o fins i tot el mateix nom que la designa i al què Coromines, que el relaciona amb el de la ciutat avui algeriana de Bugia, atribueix sense dubtar-ho un origen amazic. I malgrat tot això, i encara més, la vall xixonenca de Bugaia ha format part fins ara de la llarga llista d’indrets especialment pròxims i accessibles als què, malgrat això, mai no els havia dedicat el temps que mereixien. Una situació a la què vaig decidir que calia posar definitivament remei arran de les meues recents visites a la zona resseguint l’antic camí d’Alcoi a Xixona que la travessa en part, encara que no ha estat fins aquests dies que s’ha donat el cas. I encara que el moment, amb la floració dels ametlers en franca retirada i les fonts i els brolladors acusant visiblement la ja inquietant falta de pluges, potser no és el millor per gaudir d’alguns dels seus encants, de tota la resta d’atractius, que són com veieu molts i variats, ho vam poder fer a bastament. I al remat, com que la tenim a prop i a mà, ja tindrem temps de tornar-hi. Quan tornen a florir els ametlers, posem per cas; o millor encara, quan finalment ens vulga ploure, i tan de bo que siga prompte...
Es veu ben bonic, malgrat la manca de pluges.
ResponEliminaAvui, al Vallès, plou, tot el dia que plou, feia anys que no veia ploure tanta estona seguida.
Que no pari en uns quants dies i a veure si revifem tots plegats!
Que bé que ploga seguit i com cal, Carme 😊 A nosaltres ja ens anirien bé uns quants dies així, però pel moment o no ho plou gens o, si ens cauen quatre gotes, ho fan de ponent i el vent les asseca de seguida. Afortunadament no estem encara en un nivell tan crític com el que està patint-se a molts altres llocs, però esperem que la situació canvie prompte (els models ens donen un poc d’esperança per a la setmana que ve): si la primavera no posa remei, la cosa pinta malament cara a l’estiu... I quant a la valleta de Bugaia és, en efecte i en qualsevol cas, un lloc preciós, encara que fa un poc de llàstima veure tantes fonts seques, més encara venint d’uns anys que han estat, en aquesta zona, especialment benèvols quant a l’aigua; però també aquesta volta revifarem, n’estic segur... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaDoncs per aquí tenim pluges des de fa uns dies, avui no aturat ni un minut, tot i que plou bé fins el moment. Espero que arribin també a vosaltres.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Moltes gràcies, Paula. Com li deia a Carme, content de què també per allà vos ploga, i sobretot que ho faça amb el trellat que no sempre té la pluja quan té a bé fer-nos visita; veurem si la previsió per a la setmana que ve s’acaba confirmant, que ja ens aniria bé: dissabte passat vaig eixir amb uns amics a caminar per la serra a prop de casa, i amb això dels fronts atlàntics que de tant en tant ens passen a tota pressa per damunt ens va ploure (i fins i tot nevisquejar) una estoneta; semblàvem xiquets amb sabates noves, i amb quina poca cosa ens conformem... 😉 Salut i una abraçada!
Elimina