Quan per casualitat em vaig trobar amb la pàgina web que els oferia no m’ho vaig pensar ni un segon. Va ser després, en rebre a casa el paquet amb una bona cinquantena de bulbs de safrà manxec, que vaig reparar en què l’espai disponible al pati no dona per a tant, així que vaig acabar encabint-los en uns quants cossiols. A hores d’ara la majoria han tret les fulles, però només uns pocs han arribat a florir, tot i que confie que no seran els únics perquè encara estem en plena temporada. Espere doncs poder gaudir, durant unes setmanes més, de les seues precioses flors, de vistosos pètals rosats però a les què devem, a causa de l’apreciat colorant que produeixen i a través del llatí crocus, la nostra forma peculiar d’anomenar el color groc. I si al final m’arribara per a arreplegar ni que fora un pessiguet de l’aromàtica i acolorida espècia, doncs tampoc no estaria gens malament.
Quin planté més florit!
ResponEliminaM'encanta la flor del safrà, el que no m'he parat mai a investigar és d'on es treu el safrà...
Aferradetes, Pep.
A poc a poc sembla que la florida va animant-se, Paula; potser la pluja d'aquests últims dies els ha vingut bé :) En tot cas, les flors són en efecte precioses. I el safrà són els estigmes (els tres filaments rogencs de cada flor) assecats al foc; amb raó té el preu que té, amb la faenassa que comporta fer-ne només uns poquets grams... Abraçada i moltes gràcies
EliminaAmb tants bulbs, algun bri de safrà, segur que el treuràs!
ResponEliminaUna abraçada.
Una paraula preciosa també, bri :) Jo crec que per a un arròs si que m'arribarà. I potser fins i tot per a un parell ;) Moltes gràcies i una abraçada!
Elimina