“A vida é o que fazemos dela. As viagens são os viajantes. O que vemos, não é o que vemos, senão o que somos”
Fernando Pessoa, "Llibre del desassossec"
Han passat poc més de catorze anys d’ençà que em vaig plantejar seriosament l’illa de Socotra com a possible objectiu per a un viatge. Com tantes altres coses --encara em sorprèn un poc, cada volta que me n’adone-- ho vaig deixar escrit a aquestes planes, amb la prudent anotació de que es tractava d’una opció “remota, però no impossible”. Ho rellisc ara, pocs dies després d’haver tornat del cor de l’Índic, i allò que llavors eren “els trets que més m’atrauen” són ara mateix sensacions, experiències i records viscuts: la cultura i la llengua, les espècies úniques, el mar i les muntanyes... Però també els sorolls i les olors, el caos –més que aparent-- de Hadiboh, la frugalitat dels pastors de la muntanya, la incerta situació sociopolítica o l’abisme esglaiador que separa la vida en l’illa del luxe d’Abu Dhabi. I per damunt de tot, la bona gent que ens ha acollit i guiat, que ens ha ajudat a comprendre un poc millor el país, i que ha fet que el privilegi de poder passar uns dies en aquella terra tan dura com extraordinària ho fora encara més: si tots els llocs als quals viatgem ens deixen una petjada inevitable, la de Socotra serà sense cap dubte profunda i duradora. Ja sabeu, no és el que veiem, és el que som...
Hi ha el risc cert de que al final vos canseu de tant de viatge, però és inevitable que la profunda petjada de Socotra arribe també fins a La línia, perquè ha estat molt allò vist i viscut i abellirà deixar escrita alguna cosa. No tindré, en tot cas, massa pressa per fer-ho, i ja aniré explicant coses a mesura que el temps, el cap i les lectures –les d’abans del viatge, i les que vaig mamprenent després de tornar-- ho vagen permetent. Deixe pel moment alguna imatge per fer boca, i un immens agraïment a la gent que ha fet possibles aquests dies inoblidables: el gran Pako Crestas, que una volta més ha estat el responsable de convertir somni (o “proposta genèrica”, si ho preferiu) en realitat; el nostre guia Mansur, de Socotra Trek Tours, i el seu extraordinari equip de conductors, cuiners i camellers, amabilitat, professionalitat i estima pel país a parts iguals; i la resta de companys i companyes de viatge, antics coneguts alguns i afortunadíssimes troballes altres: Mili, Ana, Virginia, Rafael, Yosu i Dani, ha estat un plaer, gràcies per tot i fins la pròxima ;)
Bellíssimes totes les fotos, tot i que he de dir que la darrera m'agrada moltíssim.
ResponEliminaNo em canses amb els viatges, és d'alguna manera com si pogués fer-ho amb vosaltres.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Pep.
Moltes gràcies, Paula! Crec que aquest ha estat el viatge en el què he fet més fotos: mirara on mirara, sempre em feia la sensació de què valia la pena disparar-li. Després han eixit com ha eixit, però almenys fan paper per a il·lustrar els records, que són molts i bons :) La darrera: té alguna cosa de surrealista, com de quadre de Dalí, o almenys a mi m'ho sembla... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaM'has fet venir ganes de llegir Pessoa, El llibre del desassossec.
ResponEliminaNo cansen, no, les teves fotos.
Sempre és un bon moment per tornar a Pessoa. El Llibre del Desassossec és dels que solc tindre sempre a mà, encara que siga només per llegir de tant en tant algunes pàgines: sempre acaba tocant alguna fibra... Moltes gràcies, Carme, i una abraçada!
Elimina