Trenta anys ja amb l'Ovidi fent vacances. I la seua veu, tan necessària ara com sempre, i potser encara més: contra el feixisme i totes les seues manifestacions (noves i velles, domèstiques i globals, digitals i analògiques, provocadores i encobertes...), justa la fusta, just el garrot.
 |
| Imatge de la xarxa |
És un tòpic: per explicar qualsevol situació sempre hi ha una cançó de l'Ovidi.
ResponEliminaUn dels nostres, un dels grans!
Ovidi per sempre, antifeixistes sempre!!
Ovidi i la seua obstinada coherència sempre és un exemple i un refugi en el què recuperar l’alè i les forces, especialment en aquests temps confusos en els què sembla que allò que creiem definitivament superat torna amb una força aborronadora... Crec --i crec haver-ho dit també ja alguna altra vegada-- que a ell no li faria gens de gràcia que les seues cançons resultaren encara tan vigents, però allò més probable és que tampoc se’n sorprenguera massa, i sabria què fer: un altre cop de part dels bons... Salut, força i una abraçada! (i Ovidi per sempre, i feixistes a la gerra)
EliminaQue bonic que és aquest monument!
ResponEliminaAquestes vacances tan llargues, ja se'ns estan fent una mica massa dures.
Sempre Ovidi, sempre en deute amb ell.
Doncs sí ases, porcs... i tota la resta, fins a les sangonreres i llops... aqeusts no fan mai vacances, casumdena!
El monument --del seu amic, el també alcoià Antoni Miró-- és realment encertat, Carme; el joc canviant de llums i fons li dona una força impressionant sense ser en cap cas afectat ni presumptuós... Estic convençut que a ell, tot i que em sembla que se’n fotia bastant d’aquestes coses, li agradaria, i no deixa de ser una forma --tardana, malauradament-- de reconèixer el deute que, també des del seu poble, havíem contret amb ell. Sort que, fins i tot amb ell de vacances, ens queden les seues cançons i el seu exemple... Una abraçada i moltes gràcies!
EliminaMolt maco el monument.
ResponEliminaEns ha deixat moltes cançons per cantar i feina per fer...
Aferradetes, Pep.
Al pas que anem em tem que no se l’acabarem, la feina... La veritat és que seguir les notícies és, cada volta més, una activitat de risc, però no hi ha cap més opció que seguir lluitant, i creure fermament que tard o d’hora s’ha d’imposar la raó... Moltes gràcies, força i una abraçada, Paula.
Elimina