Feia molt que, tret d'alguna referència de passada, no parlava ací dels meus apreciats narcisos. Dels grocs, de fet i si no vaig errat, crec que és aquesta la primera volta que en dic alguna cosa, perquè tot i que creixen no massa lluny de casa, han estat molts anys sense coincidir en temps i espai. En canvi, en aquest final d'hivern, estan sent companys habituals en molts dels meus freqüents recorreguts aitànics, i encara que deixe per a un altre moment fer al respecte algun comentari més pausat (per exemple sobre el mateix nom d'almesquí, que reconec que m'agrada molt però que no he sentit mai que es faça servir a aquestes terres), m'ha semblat convenient deixar almenys constància de tan agradable i perfumada companyia: parlar-ne de passada no és realment gran cosa, però sempre serà millor això que res.
Jo els conec com a narcisos i no sé a què es deu, però m'agraden totes les flors que són grogues o liles. ;-)
ResponEliminaBoniques fotos, Pep.
Aferradetes!
Narcisos (o nadales) és també la forma més habitual d’anomenar-los per ací, Paula; només he vist el nom d’almesquí aplicat a aquesta espècie de flor groga, que en aquestes terres del sud no és especialment freqüent però que localment pot arribar a ser abundant. Quant als colors, m’agrada també el groc, però si haguera de triar crec que em quedaria amb el lila en totes les seues variants; culpa, segurament, de la meua especial predilecció per les violes... Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaJo també els coneixia com a narcisos, tot i que el nom d'almesquí, el trobo molt bonic. Jo en tinc una mata al jardí que fa molts anys que no floreix, tot i que no està pas morta, però vaig plantar dos o tres bulbs més a la seva vora, i aquests sí que m'han florit.
ResponEliminaUna abraçada, Pep!
EliminaEl nom és bonic i curiós, Carme, i se n’adiu bé amb l’aroma de les flors, que recorda vagament al mesc. Per cert, i a tall de les paraules, resulta també cridaner com dues arrels diferents, que ens arriben a través de l’àrab però que venen de més lluny, han acabat donant lloc a dos termes (mesc i mesquí) pareguts en la forma però ben diversos quant al significat.
A mi em passa el mateix amb alguns narcisos que tinc plantats a casa: cada any fan fulles abundants i saludables, però no passen d'això. Encara no he perdut, però, l'esperança, i cada any espere que finalment es decidisquen; a veure si el que ve... Salut i moltes gràcies!
Un plaer tornar a llegir-te Pep, que trobàvem a faltar les teues entrades, i sembla que has tornat amb espenta!
ResponEliminaEscric principalment per a orientar un poc a Sa Lluna pel nom de Narcís. Dona una ullada a l'enllaç que pose un poc més avall, en el que s'explica breument la raó del nom, i és el mite de Narcís i Eco, i així de rebot, també es descobreix perquè se li diu "eco" a la repetició de l'última part dels sons, per exemple quan anem per les muntanyes, prop de parets rocoses: https://classicsalaromana.blogspot.com/2023/10/el-mite-deco-i-narcis.html
La raó rau en que la flor "mira cap avall", com Narcís en el mite.
Va ser un plaer trobar eixes flors en Aitana, precisament prop d'un lloc en el que també està present "Eco".
Carme, a mi tampoc em floreixen...
Salut