Fa alguns dies, Mercè Climent ens proposava, en el seu blog, de contestar un breu qüestionari --que a ella mateixa li havia estat formulat per un suplement-- sobre què fer en el temps lliure. Deia Mercè que així "anem coneixent-nos una miqueta més i engrandint les possibilitats per a gaudir del nostre temps lliure". I mira, la veritat és que m'ha fet gràcia dedicar una estoneta a pensar en aquestes coses, i ací deixe la meua proposta, tal i com m'ha vingut al cap sense calfar-me'l molt:
Una pel·lícula per a vore en casa en un cap de setmana de pluja: no és fàcil triar, però si fóra ara mateix crec que començaria veient "Blade Runner" i, a continuació, "Amanece, que no es poco". Necessàriament en aquest ordre...
Un llibre a aconsellar: més difícil, encara. Dels que més he gaudit darrerament llegint o rellegint, i deixant-me dur de nou pel que em demana el cos, quasi que diria "L'any de la mort de Ricardo Reis", de Saramago, "El siglo de las luces" de Carpentier, i qualsevol d'Enric Valor.
Un resturant: crec que em decidiré pel Raval, a Benissivà (la Vall de Gallinera). Fa temps que no hi vaig --i caldrà posar remei prompte-- però com a bon menjar, tracte exquisit i ambient acollidor, un lloc a tindre molt en compte.
Una copa i un lloc per prendre-la: ha de ser un plis-plai, precís; i per allò de variar, no és mal lloc per fer-se'l La Terreta, a Gràcia (ells, que són saforencs, li diuen burret; però no fa res)
Un espectacle: quasi que em quede amb un concert, i de qualsevol que canté en català. Per exemple: en Alcoi, entre gener i febrer, Antònia Font, Clara Andrés i Feliu Ventura.
Una escapada de cap de setmana: aprofitant les dates, jo faria cap als Ports de Morella per viure alguna de les celebracions que s'hi fan en honor a Sant Antoni; la del Forcall és una de les més conegudes i concorregudes, però a quasi tots els pobles de la comarca hi ha alguna cosa remarcable. I dels paisatges --o del menjar-- no cal ni parlar-ne, i hi són tot l'any...
 |
| La Santantonada de Forcall. Imatge de la web comarquesnord.cat |
I és que, amb els temps --i els pocavergonyes-- que corren i amb tantes raons per a la frustració, el desànim i la indignació, dedicar uns minuts a pensar en les petites coses que ens fan sentir bé (que és, al remat, del que es tracta) és més necessari que mai. I dur-les a la pràctica, molt més encara...
Ui, ui! M'apunto i remarco amb fosforescent el burret de la Terreta (o el plis plai). Ni havia sentit mai la beguda ni havia parat atenció a aquest local! Sens dubte que hi aniré!
ResponEliminaI una altra cosa que m'ha fet dentetes són aquestes festes de Sant Antoni que teniu per aquí... osti, tu, miraré a veure si em pogués combinar bé el calendari... com m'agradaria!
Gràcies per les recomanacions!
Sí, jo també he llegit l'entrada de la Mercé Climent!
ResponEliminaEspere que no caigue en el parany aquest dels test, perquè per Internet en circulen alguns que son, com a mínim, per a freakessss XD
Dit això, vaig a respondre'l jo també jejeje
Gràcies per dir la teva. M'ha agradat molt llegir les teves propostes. Uff, això del plis-plai. Encara com i vaig marxar d'Alcoi perquè els cubates del cap de setmana estaven acabant amb mi, hehehe. Em pense que el meu cos ja no toleraria un plis-plai (ara, la mentireta, sí).
ResponEliminaUna abraçada i que gaudisques del temps lliure ;-)
Gràcies a tu, porquet! Ja em contaràs que et sembla La Terreta (i el cafè-licor d'Alcoi). A mi, el lloc, me'l van descobrir fa poc, però des d'aleshores que procure no fallar quan passe per Barcelona.
ResponEliminaLes santantonades dels Ports són espectaculars i paga la pena de deixar-se caure algun any... com tu dius, tot és combinar-s'ho (i, si hi vas, no deixes de fer una volta per aquelles muntanyes ;) Salut!
He vist les teues propostes, Cinderella, i em quede especialment amb Riga i Tallin: tinc el Bàltic a la llista, però pel moment em tem que haurà d'esperar...
ResponEliminaLa veritat és que sóc poc aficionat a tests i formularis, però tens raó: n'hi ha alguns que tenen teleta... Salut (i abriga't, que la neu és molt traïdora)
Gràcies a tu, Mercè! La mentireta són paraules majors, per suposat :) Però mira, tot i que en bec molt menys que abans, un plisplaiet encara em fa gràcia de tant en tant (i reconec que, com més lluny de casa, millor: rarament falta una botelleta en la motxila quan es tracta de fer algun cim emblemàtic...) Salut i una abraçada!
ResponElimina