"I per tal de poder ordenar idees vaig començar a recitar, a poc a poc i en català, aquell poema de Foix que comença dient: "És per la Ment que se m'obre Natura / A l'ull golós; per ella em sé immortal / Puix que l'ordén, i ençà i enllà del mal, / El temps és u i pel meu ordre dura". I el vaig traduir literalment. I de Foix i de la importància del pensament i del present, vaig passar a explicar què vol dir la bellesa i per què la humanitat fa segles que l'empaita."
Jaume Cabré, "Jo confesso"
Com malauradament em passa amb molts altres autors, és ben poc el que conec de J.V. Foix. Potser és per això què, tot i haver anat seguint al llarg de la vesprada molts dels blogs amics que s'hi han afegit al record dels 25 anys de la seua desaparició, m'ha fet un poc de vergonya sumar-me a l'homenatge que se li ret hui a la xarxa, i m'he limitat a fer íntim propòsit d'esmena. Ha estat el cas, però, que de tornada a l'absorbent lectura de "Jo confesso" que em té ocupat aquesta freda vesprada de diumenge, m'he trobat de sobte amb la referència que obri aquestes ratlles. I sense cap més remei que rendir-me a un atzar tan oportú, m'ha semblat també oportú deixar-ho dit (confiteor), i aprofitar per elevar a pública la determinació abans enunciada. Que sempre val més tard que mai: "...i en els segles em moc / Lent, com el roc davant la mar obscura".
Jo també estic llegint el "Jo confesso" ara mateix... però estic encara molt al començament.
ResponEliminaHi has trobat una citació ben adequada a l'homenatge.
Bon vespre, Alfred.
Jo l'he acabat ara mateix, Carme. I m'ha agradat molt :) Són casualitats, però la veritat és que citació m'ha vingut a buscar ella, i no m'he pogut resistir... Gràcies! (i que gaudisques molt de la lectura)
ResponEliminaJo l'he acabat, el "Jo confesso", ja en faré alguna cosa al blog.
ResponEliminaEl teu ha estat un homenatge a Foix ben personal i molt oportú. M'ha agradat.
FOIX, J.V., La Idea Catalana, revista “Monitor”, Barcelona 1934.
ResponElimina«...creiem que cada dia que passa sense que el Govern autònom forneixi a la joventut els mitjans de formació política, social i militar per a la realització de la Idea Catalana, és un any perdut per a la causa...»
FONT de google:Miscelʺlània Joaquim Molas - Pàgina 161
Diu que aquest text és com si l’hagués escrit avui, oi?
Xe, tu, com ens foten els inassequibles aquests que ni manen ni deixen manar!
Salut.
Dius que coneixes poc l’obra de Foix, però no sé com t’ho fas, has trobat les línies que encapçalen aquest apunt que semblen fetes expressament per aquest teu bloc.
ResponEliminaMolt bé!
A mi m'ha agradat, novesflors... potser no m'ha fet la mateixa impressió que "Les veus...", però m'ha semblat un gran llibre: m'agradarà llegir la teua opinió :)
ResponEliminaI mira, la veritat és que és com ho he contat: després d'estar pegnat-li voltes a escriure o no alguna cosa sobre Foix, obric la pàgina i em trobe aquell text... Hi ha casualitats realment curioses. Gràcies!
Gràcies, Anònim! La veritat és que fa un poc de por veure com hi ha massa coses que van ser escrites (o dites, o cantades) fa molt de temps i que mantenen tota la seua vigència... A mi em passa molt amb les cançons de l'Ovidi, però la referència que poses n'és un altre exemple, i de molt bo. Molts, massa anys perduts... i em sembla que encara ens en queden uns quants, també d'aguantar inasequibles. Però resistirem (dic jo...). Salut i endavant!
ResponEliminaGràcies, Francesc. Com li dic a novesflors: una afortunada casualitat, llibres que parlen de llibres, Cabrè posant-me a les mans l'oportunitat, unes paraules de Foix que venen al cas... Ni fet a posta ;) Salut!
ResponElimina