Gafarrons

A mon pare li agradaven molt els gafarrons. També els canaris, que va criar al porxi de casa durant molts anys (sempre de cant i de la raça Roller; els altres els trobava massa xillons), i les caderneres, i els petits lluers, que ell anomenava llogarets. Però sobretot, i sobre tots, crec que li agradaven els gafarrons. Recorde com m'ensenyava, sent jo molt xicotet, a distingir el seu cant característic ("és com si algú estiguera fregint alguna cosa", em deia), i la seua cara d'alegria --no era home d'expressar molt les emocions-- un dia que es va presentar a casa amb una parella que algú li havia regalat i que no recorde ara si van arribar a criar-li o no.

També a mi m'agraden els gafarrons. No sabria dir si més o menys que els llogarets, les caderneres, les oronetes o qualsevol altre pardalet, però m'agraden molt. De tant en tant, m'assec davant del xiprer en que ara crien, al pati de casa, i passe el temps veient les seues constants entrades i eixides per alimentar els polls, que deuen ser de segona covada i que pel que arribe a veure estan ja grandets. I pense que, tot i que jo m'estime més veure'ls volar lliurement i sentir-los cantar dalt del llidoner, si no haguera estat per mon pare és molt probable que no m'agradaren tant els gafarrons. I les oronetes, i els llogarets, i les caderneres...