"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 26 d’abril del 2016

Jove decadent (Relats conjunts)



Extremadament minuciós i detallista fins a l'exageració, el mestre Casas exigia a les seues models la màxima dedicació i una implicació absoluta a l'hora de posar per a les seues obres. Valga com a exemple el conegut quadre "Jove decadent", pintat immediatament després d'una llarga i exhaustiva sèrie de sessions dedicades als famosos cartells de l'Anis del Mono i el Champagne Codorniu, i titulat originalment "Ressaca descomunal".



La meua proposta per als relats conjunts d'abril. Diu la model que si teniu una aspirina i que, pel que més vulgueu, no feu soroll...

Cartells de Ramon Casas. Imatges de la xarxa




12 comentaris:

  1. Respostes
    1. I amb aquesta feina, veges com dius "vaig a fer una cervesa per desconnectar"... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Exhausta, cansada, debilitada,... en Casas era tan exigent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però el resultat bé s'ho valia, Consol; si més no, per a en Casas ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  3. I segurament mal pagades. ;)
    Ara entenc perquè li van canviar el nom.

    Molt bo!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna! Es veu que el primer nom no tenia "ganxo comercial"; en canvi, això de "decadent" és tan... no se, xic...;) Salut i una abraçada

      Elimina
  4. Devia estar cansada, però sembla que no ho va passar malament del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La feina ben feta, Mari, que ja se sap que reconforta ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  5. Casas va morir en gran part de l'absenta, no vas desencaminat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquest detall, Helena... Així, ja podria ser que algunes de les seues models acabaren sent també "absentistes"... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Hehehe, quina bona pensada. Sí que s'hi assembla. Però en Casas es va aprofitar del seu mal estat posterior, espero que només la pintés!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deixarem en presumpció d'innocència, XeXu; no vull imaginar-me el que devia ser descordar un d'aquells vestits de l'època, sobretot després d'unes quantes absentes ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina