"Llençols grisos de gebrecobrien els bancals dels ametllers,però les pluges van venir com màscaresi l’herba va esborrar els miralls del fred.L’aire càlid als ulls de l’hiverncomençava a mentir a les ales grisesd’ocells erràtics dins els arbres nus.En una sola nit de tebiesaamb la fosca d’imatges al miralles van obrir les flors dels ametllers.Tu també vas venir en un temps de fredi soledat: l’amor va ser un oratgedamunt del gebre gris. Flors oblidadesescampaven perfum de primaveraen els àmbits glaçats, càlida neud’efímeres flors blanques. Amb tristesales recordo a l’hivernque en una sola nit les va glaçar."
Joan Margarit, "Flors blanques en la boira"
.
He de confessar, no sense recança, que és molt poc el que conec de Margarit. Però hi posaré prompte remei, sense cap dubte, perquè alguns dels poemes que he llegit ací i allà arran de la seua mort recent, m'han resultat propers i colpidors. Així que, tot i que ja es veu que aquesta nota havia nascut amb intencions obertament maragallianes, em permetreu que canvie, de poema i de poeta, només per deixar dit que un any més, els ametlers --aquells que sobreviuen, malgrat tot, a la seua pròpia i devastadora pandèmia-- han tornat a florir a les serres i valls que tinc per meues. I que a ma mare, que ahir va fer un any que ens va deixar, li agradaven molt, també, les seues flors, encara que feia ja molt de temps que no podia dir-nos-ho.
Em passa igual que a tu... jo també tinc una assignatura pendent amb Margarit i, a més, amb Martí I Pol...
ResponEliminaQuins grans poetes. Al comentari anterior hi afegiria l'imprescindible V. A. Estellés.
EliminaJo ja tinc encarregat algun llibre de Margarit, Àngels. A Martí i Pol el tinc més a mà, però com passa amb Estellés (totalment d'acord amb tu, xavier) no te l'acabes mai... Salut i moltes gràcies als dos!
EliminaUns ametllers ben florits que ens diuen que aviat tindrem l'esperada primavera. A mí també m'agraden moltíssim les seves flors.
ResponEliminaEls grans ja ho tenen això d'apropar-nos a les seves lletres.
Aferradetes!
Crec que enguany la primavera ens fa més falta que mai, lluna. I ja en queda poc, diuen el ametlers... i la poesia, que també ens la posa més a mà. Salut i abraçada!
EliminaDe mica en mica, ens anem apropant als poetes que estimem.
ResponEliminaI els anem fent més nostres quan més els coneixem.
Però per a m, els ametllers sempre seran de Maragall, sovint no puc evitar saludar-los mentalment així "Déu te guard, bandera blanca!" perquè em provoquen una gran alegria sempre que els veig. Espero que puguin vèncer la seva pandèmia, ens farien molta falta si no hi fossin.
Què t'he de dir jo, precisament a tu, de poesia i de poetes... ;) L'ametller de Maragall és l'ametller per excel·lència, però em va semblar que l'ocasió ho mereixia i que a ell no li sabria malament; ara, a mi em passa com a tu: l'associació és inevitable. Afortunadament...
EliminaLa Xylella està fent molt de mal, com abans a Puglia i a les Illes, sense solució pel moment i amb mesures molt controvertides, perquè impliquen l'obligació d'arrencar arbres sans quan es detecta un focus nou. El tema és complicat i difícil d'afrontar, però esperem que més prompte que tard s'hi trobe un remei o, almenys, una forma de controlar-la que no exigisca la destrucció dels paisatges i de la gent que els manté. Salut i moltes gràcies!