La veritat és que un poc mal si que em sap, per allò de les Falles (sempre plou, diuen, quan no hi ha escola) i per tots els amics i amigues que sé que esperaven recuperar, amb les d'enguany, un poc de la normalitat perduda ara fa quasi justament dos anys. Però tret d'això, del poble estant --potser em faça l'ànim de deixar-me caure per València demà o despús-demà, però ara mateix, sincerament, no sembla molt probable-- i amb la vista posada en l'arribada imminent de la primavera, la cosa sembla clara: bufa el gregal, la pluja va caient amb gana però amb trellat, reviscolen per uns dies els barrancs i els rierols i la terra va guanyant una saó que s'enyorava. I a mi, fins i tot quan m'ha espatlat --un poc-- la festa, sempre m'ha costat dir-li, a tot això, un mal oratge...
Em sap greu pels amics de les Falles, però l'aigua ens és més que necessària.
ResponEliminaPer aquí porta plovent ja una setmana, tot i que sembla que ho fa bé, vull dir que plou amb eima. Com sempre he dit, a mi no m'agrada i seria meravellós tenir una aixeta perquè plogués només a les nits, en que fos tot l'any.🤭
Moltes felicitats, Pep!.🥂🍾
Aferradetes.
La veritat és que quan vaig escriure l'entrada no sabia encara la que ens hauria de caure damunt uns dies després, així que sort van tindre a Falles perquè, amb tot, hi ha haver alguna treva i només va arribar a suspendre alguna mascletà. A mi la pluja m'agrada molt, sobretot quan cau amb trellat i si feia temps que s'esperava, però hi ha voltes --com aquesta-- que he arribat a desitjar alguna ullada de sol; realment caldrà fer-li una pensada, a això de l'aixeta... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaMoltes felicitats Pep! Que passis un bon dia.
ResponEliminaA mi sí que m'agrada que plogui, sobretot quan fa tanta falta. Ja no sé pas quants mesos fa que no plovia. Sempre sap greu pels que han preparat tant la festa, això és cert. Però sense aigua no som res.
Una abraçada
Tot i que amb retard, moltíssimes gràcies, Carme. Com li deia a Paula, em vaig alegrar molt --malgrat les Falles-- quan va començar a plou, però quasi dues setmanes sense parar se m'ha fet un poc pesat fins i tot a mi. Ara, ens queden rius i fonts que fan goig de veure, i uns quants mesos sense patir per l'aigua, sense la que en efecte no som res... Salut i abraçada!
EliminaTot i la pluja, han celebrat les falles de la millor manera possible. Les ganes que en tenien, després de dos anys tan estranys!! També és veritat que portàvem un hivern sense quasi res d'aigua i la trobàvem a faltar. Ara ixes a la serra i només fas que sentir el soroll de l'aigua. No saps on mirar amb tants estímuls que hi ha!
ResponEliminaCrec que s'ha pogut compatibilitzar el foc i l'aigua, ;) hehe
Dobles felicitats!!
Com a bon alcoià, i per tant expert en la sempre complexa interrelació entre pluja i festes, he de dir que tens tota la raó, Llum ;) Segur que amb pluja o sense les han gaudit bona cosa (i pitjor ho han passat a Castelló amb la Magdalena, que ahi si que l'han empomada tota). I tens també raó amb la serra: estan els barrancs que pareix el Pirineu, així que a gaudir-la també tot el que es puga. Abraçada i moltes gràcies!
Elimina(Recorde, de quan encara era fester, una Entrada de Cristians en la que vam haver de parar a mitjan Sant Nicolauet per la pluja que queia. La reacció de la gent, quan va parar un poquet i van decidir seguir carrer avall, va ser impressionant; fins a davant del castell plorant, no the de dir res més ;)