Moltes de les caminades curtes que faig per les vesprades, quan el temps i la faena m'ho permeten, comencen (i acaben) al traçat del que va ser el ferrocarril entre Alcoi i Gandia. La plataforma de l'antiga via del "tren dels anglesos", actualment desmantellada, passa molt a prop de casa, i es aprofitada a hores d'ara per molta gent de la contornada per a caminar, córrer o anar en bicicleta. No és estrany, però, que en ocasions --quan tinc un poc més de temps, o quan vull canviar un poc els trajectes més habituals-- acabe enllaçant amb una altra via abandonada a hores d'ara, la del ferrocarril que unia Alcoi, via Muro i Agres, amb Villena i Cieza; a aquest, a diferència del primer, no recorde haver pujat mai, però si que tinc memòria de veure'l de tant en tant, des d'un pas a nivell, creuant la carretera entre Muro i Cocentaina.
El cas és que aquest estiu, supose que també per això d'anar canviant, vaig començar a allunyar-me un poc del pla i a acostar-me a la muntanya, amb la qual cosa s'ha incorporat a les meues passejades vespertines la que ve ser la tercera via que recorre aquestes terres: la de la línia Alcoi-Xàtiva-València, aquesta de via ampla (les dues anteriors van ser de via estreta) i encara operativa, esperem que per molt de temps. Evidentment, en aquest cas, no és per la mateixa via per on camine, sinó pels diversos caminals que la voregen i travessen. I a més, com que l'horari de pas del tren ve a coincidir amb les estones --cap al final de la vesprada-- en que surt a fer els meus recorreguts, és bastant habitual que me'l trobe en algun punt del seu trajecte, i no negaré que m'agrada molt parar-me a veure'l.
Indefectiblement, de tornada ja cap a casa, acabe sempre pensant en que va haver un moment, no tan llunyà, en què per aquestes terres als peus de la Mariola circulaven alhora fins a tres línies de tren diferents, que podrien haver-ne sigut quatre si s'hagués arribat a completar el projecte de traçat entre Alcoi i Alacant. I també em sol vindre al cap la idea de que, a aquests efectes caminaires, no tinc més remei que considerar-me decididament tercerviista; per a altres coses infinitament més importants, amb una sola via ja en tinc més que suficient. I no serà, vos ho assegure, per no haver-li pegat poquetes voltes...
Finalment, totes les vies et porten a casa i això té la seva importància també. Bones passejades fas.
ResponEliminaÉs penós que pel balafiament d'alguns, no puguem tenir totes les vies de tren que ens havien promès... millor no en parlo que em crema i molt.
Aferradetes, Pep.
Ja va notant-se que les vesprades s'acurten i també he hagut d'anar acurtant les caminades de després de la faena, però encara vaig aprofitant-les tant com puc, a veure si a poc a poc --més del que m'agradaria-- vaig recuperant la forma...
EliminaAixò dels trens a aquest país és simplement lamentable es mire per on es mire. Si el d'Alcoi a València no l'han desmantellat ja ha estat en gran mesura per la pressió de la gent d'aquestes comarques; però amb unes instal·lacions decimonóniques i més de dues hores de viatge (en cotxe es fa amb la meitat de temps), sempre estarem amb l'ai al cor. Això si, amb l'AVE, des de València en podem plantar a Madrid en un bufit... Salut i abraçada!
En aquest país sembla que les úniques vies que importen han de passar tant sí com no per Madrid, un altre motiu pel qual hem de fer un país diferent.
ResponEliminaTotalment d'acord, Pons. Cada viatge que fa la meua filla des de València cap a Barcelona és tota una aventura, i arribar amb menys d'una hora de retard --a qualsevol de les dues destinacions-- és quasi excepcional. I això per no parlar de moure's en tren per dins del País Valencià, que ja és de traca... Ja ens aniria bé, també per això, un país diferent. Salut i moltes gràcies!
EliminaBenvolgut Pep, has quadrat l'entrada!
ResponEliminaEm sembla que has estat especialment subtil, has lligat les reivindicacions històriques (i recents) de nosaltres, els valencians ;)
Li tinc una estima especial a la via que va a València, encara que a pas de xitxarra, continua lligant-nos mútuament i la nodreix d'estudiants que la valencianitzen.
Fins aviat!!
Aprecíe els intents benintencionats de superar conflictes inútils que només beneficien a aquells que ens volen fer desaparèixer com a poble, i soc també conscient de no ser posseïdor de cap veritat inqüestionable, però ja fa molt de temps que vaig optar per no abaratir el somni i mantenir-me fidel a allò en el què crec. Per qüestions pràctiques, també: recobrar-nos en la nostra unitat, com deia Fuster, no significa renunciar a la singularitat valenciana, i estic convençut de que només així reeixirem a sobreviure com a poble...
EliminaAra és la meua filla qui fa el viatge, però com oblidar aquell ferrobús i les aventures que ens oferia... Tan de bo els anuncis de millores es confirmen i, més enllà de les històries entranyables, puguem tindren el mitjà que ens mereixem: o ens vertebrem nosaltres el país, o no vindrà ningú a fer-ho per nosaltres. Moltes gràcies i una abraçada!