Consumida, entre tràfecs i xàfecs, la primera de les tretze setmanes que, en aquest hemisferi, anomenem primavera. Setmana de llevants humits i feines eixutes, més de núvols que de clarors; però que, d’ara estant, sembla també anticipar dies lluminosos, fragants i falaguers. Caldrà anar veient-ho setmana a setmana, fita a fita, paraula a paraula. Però pel moment, no està de més desitjar-ho. Al remat, els lliris tot just han començat a florir. I també algunes il·lusions.
Una cançó boníssima, i un vídeo que parla per si mateix: m'encanta!
ResponEliminaLa primavera ha vingut, però ningú no ho diria, des de la meua finestra es veuen continuament els núvols i la boira de l'Alcoià. Contaria els dies de sol amb una mà, i encara em sobrarien molts dits :(
La Fada
Ah, els lliris... Et recomane El iris salvaje (Wild Iris) de Louis Glück, un poemari que sempre rellig en primavera.
ResponEliminaànims amb l'astènia primaveral!
Ja saps que és el que té la primavera, Fada... Ha entrat boirosa, però segur que ens durà també dies ben clars (ja anem millorant, en això...). Quant a la cançó, que puc dir-te: la veritat és que tinc una debilitat especial per ella ;)
ResponEliminaCom sempre, agraisc molt els teus suggeriments, Coralet :) No he llegit Glück, prenc nota i m'hi pose, abans que l'astènia vaja a més (encara que, pel moment, es manté més o menys controlada).
Gràcies pels comentaris!