Humils joies botàniques que entapissen de groc els oliverars tot just descimalats; aranyoners que emblanquinen de pletòrica florida marges i talussos; en els bancals, les fulles encara tendrals dels ametlers, i els cirers i les bresquilleres que esguiten de color els costers de bellíssimes valls blanques i verdes... És sabut, però de tant en tant convé recordar-ho: de vegades, ben a prop, hi ha tot un món que paga la pena conéixer i reconéixer. Un món tan pròxim, tan familiar, que no és estrany que ens passe injustament desapercebut. 
Els gallets o conillets grocs de la foto de més amunt són la Linaria oligantha subsp valentina. Es tracta d'una petita herba anual, endèmica del sud-est ibèric i molt interessant des del punt de vista botànic. Es fa en bancals, cultius i vores de camins, i abunda particularment en algunes zones del Comtat, on és fàcil de veure en aquestes setmanes del principi de la primavera.
Poètica benvinguda a la primavera.
ResponEliminaes cert, de quotidià i habitual que ens resulta no ho valorem.
ResponEliminaGràcies, Carles. I també a tu, Àngels. Si em permeteu que ho diga, em sembla que tots dos sou precisament d'aquells que aprecien i valoren l'immens patrimoni que tenim a prop; i als vostres respectius i molt recomanables blogs em remet... Salut!
ResponElimina