Dies certament atarantats aquests últims, dels que espere escapar, si més no transitòriament, caminant el cap de setmana que ve pels turons nevats de Javalambre. Però pel moment, dins i fora de la feina, tràfecs, tasques i treballs intensos i variats --des de decidir-me d'una vegada per una de les cases que ja he vist, fins a seguir desxifrant les sempre hostils instruccions de la nova càmera-- que em tenen el cap envaït i el temps entretingut. Sobretot, aquella part --del cap i del temps-- que, en altres moments i circumstàncies, dedique a escriure en aquesta finestra. Si tot va bé, demà o despús-demà potser trobaré una estoneta perquè hi puguen treure el cap per ella les primeres flors d'una primavera imminent. O, ves a saber, potser caldrà fer lloc, abans, als últims desficacis de la sempre prolífica raça dels polítics autòctons. Demà, veurem. Hui, deixem-ho en escoltar, i amb gent de la terra. Que tampoc no és poca cosa, si bé és mira.
Amb tanta activitat l'astènia tardarà en arribar-te, si és que arriba :)
ResponEliminaEixe és el problema, maria. Que quasi tots els anys s'ajunta una època de no parar, amb aquelles setmanes de principi de la primavera que vas dormint-te damunt tot el dia... En fi, igual enguany hi ha sort i em lliure del tradicional acatxonet. De moment, màquina avant.
ResponEliminaPotser la primavera, vergonyosa, ha decidit fer un pas enrere.
ResponEliminaQue bonic, el vídeo.
ResponEliminaEspere que tragues imatges com eixes.
jo també he tingut una bona temporada que he anat molt atabalada amb la feina! Ara, que ja està tot enllestit, em ve aquell cansament somnífer que em faria estar tot el dia en posició horitzontal. Potser és la primavera que s'anuncia...
ResponEliminaJa podria ser, Martí... El que no sé és si serà per vergonya, o bé per que intueix el que se li ve damunt d'ací no res...
ResponEliminaJo també el trobe molt simpàtic, el video. I la cançò, de les que cantes després sense adonar-te. Gràcies, Josep Lluís.
És així, Guspira. Imagine que tot influirà --el cansament de la feina, la primera escalforeta del sol...-- però en aquesta època de (quasi) principi de primavera, m'hi tombaria sota un arbre i no m'alçaria per res del món. Serà, en efecte, la primavera...
Gràcies, salut!