Extremadament minuciós i detallista fins a l'exageració, el mestre Casas exigia a les seues models la màxima dedicació i una implicació absoluta a l'hora de posar per a les seues obres. Valga com a exemple el conegut quadre "Jove decadent", pintat immediatament després d'una llarga i exhaustiva sèrie de sessions dedicades als famosos cartells de l'Anis del Mono i el Champagne Codorniu, i titulat originalment "Ressaca descomunal".
La meua proposta per als relats conjunts d'abril. Diu la model que si teniu una aspirina i que, pel que més vulgueu, no feu soroll...
|
Pobre model... hi ha feines dures.
ResponEliminaI amb aquesta feina, veges com dius "vaig a fer una cervesa per desconnectar"... Salut i moltes gràcies!
EliminaExhausta, cansada, debilitada,... en Casas era tan exigent!
ResponEliminaPerò el resultat bé s'ho valia, Consol; si més no, per a en Casas ;) Gràcies, salut!
EliminaI segurament mal pagades. ;)
ResponEliminaAra entenc perquè li van canviar el nom.
Molt bo!
Aferradetes.
Moltes gràcies, lluna! Es veu que el primer nom no tenia "ganxo comercial"; en canvi, això de "decadent" és tan... no se, xic...;) Salut i una abraçada
EliminaDevia estar cansada, però sembla que no ho va passar malament del tot.
ResponEliminaLa feina ben feta, Mari, que ja se sap que reconforta ;) Gràcies, salut!
EliminaCasas va morir en gran part de l'absenta, no vas desencaminat.
ResponEliminaNo coneixia aquest detall, Helena... Així, ja podria ser que algunes de les seues models acabaren sent també "absentistes"... Salut i moltes gràcies!
EliminaHehehe, quina bona pensada. Sí que s'hi assembla. Però en Casas es va aprofitar del seu mal estat posterior, espero que només la pintés!
ResponEliminaHo deixarem en presumpció d'innocència, XeXu; no vull imaginar-me el que devia ser descordar un d'aquells vestits de l'època, sobretot després d'unes quantes absentes ;) Salut i moltes gràcies!
Elimina