És un d'aquells llocs que, sense comptar com a prioritat immediata, saps que voldràs acabar coneixent més prompte o més tard. Començant amb l'Snæfellsjökull vernià i seguint amb la fascinació adolescent pels víkings, t'hi vas construïnt una imatge que vas completant a poc a poc amb noves lectures ocasionals, amb altres informacions sobre la singularitat d'aquella terra i la gent que l'habita... Ara, mentre espere saber un poc més d'Islàndia de la mà de qui encara hui recorre aquells paisatges, ja puc dir-ho: no serà enguany, segurament tampoc l'any que ve, però no passarà molt de temps abans que hi haja d'anar.
(Que ho seguiu passant d'allò més bé, i que la tornada al sud i a l'estiu us siga benèvola).
Jo tinc un amic que l'any passat hi va fer un viatge en solitari i en va tornar encantat!
ResponEliminaEstà a la llista de pendents... jo aquest any me n'aniré per terres més càlides... aquelles illes de l'altre cap de la Mediterrània!
Moltes gràcies, pep! Un viatge recomanable, sense cap dubte. Hauré de fer una tria de fotos primer.
ResponEliminaI diuen que des de l'Snaefellsjökull surts a Sicília
Això és el que van contant-me, porquet: que és espectacular, natura no supeditada als humans. Així que, com tu dius, passa a la llista de pendents, i amb una qualificació alta.
ResponEliminaLes illes sempre són una bona tria ;) Jo faré una escapada cap al Pallars d'ací uns dies, amb la idea de voltar una mica per allà i, si tot va bé, tornar a fer la Pica d'Estats moooolts anys després... Bon viatge i bon estiu!
Tampoc cal que tries molt, imma: segur que totes les fotos pagaran la pena, sobretot comentades de primera veu. En tot cas, són esperades amb candeleta ;)
ResponEliminaTens raó, no recordava el de Sicília... Un altre lloc pendent (tret que organitzem un viatge amb entrada a un lloc i sortida a un altre, que tot és posar-se). Gràcies a tu, i bona tornada!