"Al fons, unes muntanyes de roca pelada tanquen el terme. De vegades tenen un núvol damunt: la roca i el núvol, la permanència i l'evanescència. El núvol passa, però que esplèndid en el seu aspecte canviant a l'hora de la posta; la roca és sempre igual. ¿Què és la roca i què és el núvol en la nostra vida; què val més dels dos? ¿Quina és la part de nosaltres que ha de quedar immutable? ¿I és gaire segur que valgui més que l'altra, la que ens fuig a cada instant? ¿O és que som íntegrament fantasmes, núvols sense més esperança que conèixer un moment gloriós, un sol moment, i esvair-nos?"
Joan Sales, "Incerta glòria"
Posant finalment remei a una assignatura pendent i massa temps postergada, gaudint-ne cada pàgina, cada frase, cada imatge. Pot haver glòria, un dia d'abril, quan llueix el sol de primavera. Però potser n'hi ha més encara quan els núvols l'amaguen; sobretot, quan plouen...
O, how this spring of love resembleth
The uncertain glory of an April day,
Which now shows all the beauty of the sun,
And by and by a cloud takes all away!
