Moltes de les caminades curtes que faig per les vesprades, quan el temps i la faena m'ho permeten, comencen (i acaben) al traçat del que va ser el ferrocarril entre Alcoi i Gandia. La plataforma de l'antiga via del "tren dels anglesos", actualment desmantellada, passa molt a prop de casa, i es aprofitada a hores d'ara per molta gent de la contornada per a caminar, córrer o anar en bicicleta. No és estrany, però, que en ocasions --quan tinc un poc més de temps, o quan vull canviar un poc els trajectes més habituals-- acabe enllaçant amb una altra via abandonada a hores d'ara, la del ferrocarril que unia Alcoi, via Muro i Agres, amb Villena i Cieza; a aquest, a diferència del primer, no recorde haver pujat mai, però si que tinc memòria de veure'l de tant en tant, des d'un pas a nivell, creuant la carretera entre Muro i Cocentaina.
El cas és que aquest estiu, supose que també per això d'anar canviant, vaig començar a allunyar-me un poc del pla i a acostar-me a la muntanya, amb la qual cosa s'ha incorporat a les meues passejades vespertines la que ve ser la tercera via que recorre aquestes terres: la de la línia Alcoi-Xàtiva-València, aquesta de via ampla (les dues anteriors van ser de via estreta) i encara operativa, esperem que per molt de temps. Evidentment, en aquest cas, no és per la mateixa via per on camine, sinó pels diversos caminals que la voregen i travessen. I a més, com que l'horari de pas del tren ve a coincidir amb les estones --cap al final de la vesprada-- en que surt a fer els meus recorreguts, és bastant habitual que me'l trobe en algun punt del seu trajecte, i no negaré que m'agrada molt parar-me a veure'l.
Indefectiblement, de tornada ja cap a casa, acabe sempre pensant en que va haver un moment, no tan llunyà, en què per aquestes terres als peus de la Mariola circulaven alhora fins a tres línies de tren diferents, que podrien haver-ne sigut quatre si s'hagués arribat a completar el projecte de traçat entre Alcoi i Alacant. I també em sol vindre al cap la idea de que, a aquests efectes caminaires, no tinc més remei que considerar-me decididament tercerviista; per a altres coses infinitament més importants, amb una sola via ja en tinc més que suficient. I no serà, vos ho assegure, per no haver-li pegat poquetes voltes...