![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN7zCrrkn_jpaPQCO1D8iX7UlTD54TxuF6Y1QGepQAdE-Cgel74dYhfcZtBlmVdFhYJlVcfruVMNUrx8G3Ofp0FoqGBZvUYp33_3hXlPZj8bORlHJfjAK9YTljnNEUPtVLy5xq_J5QaO0suZvKzt3wZqrtaRPqTavbBYV3_tMx5yX4DcAQXNyATKvBVH5q/w400-h300/P1120363.JPG)
Recorde haver sentit, quan vam arribar al que se sol considerar com a camp base per a l’ascensió a l’Ojos del Salado, a 5.280 m d'altitud, l’emoció de tindre per primera volta tan a prop (i mostrant-se amb tota la seua magnitud) l’objectiu principal del nostre viatge. Però també la sensació un poc inquietant de trobar-nos a un indret remot, salvatge i en molts sentits aïllat, sensació a penes alleujada per la presència dels dos modestos refugis instal·lats a la zona i per la possibilitat d’arribar-hi, no sense certa dificultat, amb vehicles 4x4. Aquesta va ser l’opció que nosaltres escollirem, tot i que amb algunes incidències i imprevistos que van retardar un dia la nostra arribada: els tràmits duaners, tant per eixir d’Argentina com per entrar a Xile, com sobretot l’avaria d’uns dels nostres vehicles de lloguer, ens obligaren a alterar els nostres plans inicials i a passar la primera nit després d'eixir de Fiambalá a la rodalia del refugi "Claudio Lucero", una instal·lació en un estat més aviat precari situada a 4.527 m d'altitud i coneguda també com a Refugio Murray per l’hostal d’aquest nom que hi havia a prop i que va desaparèixer després de patir un incendi a principis dels anys 1990. L’endemà, fent dos viatges amb l’únic cotxe que ens quedava (l’altre va tornar a Fiambalà el dia abans, després d’una reparació d’urgència, per a ser substituït), instal·làrem finalment el campament en el qual anàvem a passar els pròxims dies.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Ql2850sJwn-2a2tbDRhi2-QIXZbWcJqbqQqlXCmztqTbVJiJbEZsL3a6wHQAgx002iB5g4JeXH56n8OIgrMlFm3-YrVdEM9a1ypFp_rwWa-88K5aEQ0YxT13ADrhblb4vBMGgbRTCkR5NylmxbV8QIuQ3Fqww16ApMxcsfHXitr6_OXUfLltSpb6Em0h/s320/IMG_20240131_083357.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyefymE8qc39rMGuWhtmAyfFLDgOF2dF0vE0k-96LnmYvLAtsfFwd7yEwAdE5pYLg5MTGCCwEzRoZZ3U3NlIskfq_PeXcn_IT4JVI0hSp2jpEMnh2I1nYKjAh3BC0uY9P8uTNryGzquXplIN9w8P41mCgi9Rebdab2TyNrq5AkIQxp-wQZgKeJW6hKr62/s320/P1120320.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipCoZncQHVZAirwhKLLbBBuIxutbDuq1Yf1IhC1LyR0lqDxWNm5rTRxfN0IUkRrcT7eZYmiUV8IEhivPRJMHwaTz7tEiKoGXm9Cjweb5sXlzOcGgsLXaFeKfl5XN88X656PouA9wQ7awfipuV7zFV0hmE7UsTRXZCQTas40kbGUO3jKJiR6eR7fEQyyJEz/s320/P1120342.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYh8MLHNPSfbpK66xDkvV1ObAThkfd7GiG-UCugvhQ2z_QGXwT3QyUakL0IB1SHKykTEDaNpNJX1zXWEJm7OeHlWj6beilQ4hJ6xIVKJw103Jd_4VWb3WVkEhm8kQZ0U7D2zO8WB9HfTcsMl1uhM3pQJsZSCVH3C8Pz8lAC7d4pZ8lGhrqD-yVS_My5qyX/s320/P1120365.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWQdNNkMCU6BvPTrJhG-wQTR9GuCZNP9CScRPN_BD6LUNMHT1ILT3RuEtpb_wOQNI6t8Afken9g28wxoqsdnI3aDWZsIecBG0ylscRUv95_0DT8fWKorgDS-tUjMm4TRJ4ZFiAhCPprZqwmyBe8FHiprux-aZ_ZKZ48wiDBoHTmykV7wpoUN0rW727gERY/s320/P1120377.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgU4A4YE6Be0tLEzo5g11vvjxHrbHRqOZe8CkPEN6DNdNdIlqWOrzB7n24v8I-3-re57BxdOYbnRJiRWtBMGal5kC_jDVp2P42o9iuEocizKIYqJrMcWMLSDbiemMEP1HhcKm5y7Pt3_wajF_kZDsTAFKuHiTsuROeyfpFNQecFzhiZbXsXikty9v8Lga81/s320/P1120337.JPG) |
Dalt de tot, vistes de la zona del camp base camí al refugi Tejos; els cotxes, abans d'eixir de Fiambalá, fornits amb tot el que ens calia --incloent-hi aigua suficient; no hi ha cap font ni rierol disponible per allà dalt-- per als dies que hi passaríem a la muntanya; volcà de Copiapó (al fons) i Salar de Maricunga, junt a les instal·lacions duaneres xilenes recentment habilitades a cent quilòmetres del Pas de San Francisco, fins on cal desplaçar-se per formalitzar la documentació corresponent per desfer a continuació el mateix camí fins tornar a la frontera; el refugi Claudio Lucero i el seu entorn, a la zona de Barrancas Blancas; chirigüe culigualdo (Sicalis uropigyalis), un dels pocs ocells que vaig veure a aquestes zones altes de la puna; la mola imponent de l'Ojos del Salado des de la traça que porta al camp base, i vistes d'aquest amb els dos refugis (el més antic, denominat Universidad de Atacama, en un contenidor, i un altre més modern habilitat només per a dormir i amb una ràdio d'emergència que no vam arribar a comprovar si funcionava), i el nostre campament. |
Els dies viscuts per damunt dels cinc-mil metres, amb la vista posada en el moment d’encarar-nos amb l’ascensió al cim, van transcórrer en general amb un patró molt similar: pels matins, fer alguna caminada per la rodalia del campament per tal d'anar millorant la nostra aclimatació, i esperar l’arribada, a primera hora de la vesprada,
del vent i de la pluja (o de la neu) que ens acompanyarien com a mínim fins a boqueta nit. Pendents de les nostres sensacions físiques i de la previsió meteorològica (la que havíem pogut consultar dies enrere quan encara teníem accés a internet i que alguns muntanyencs que s’hi acostaven ens actualitzaven ocasionalment), es tractava de decidir el moment més escaient en què tots dos factors --aclimatació i oratge-- foren raonablement propicis per atacar el cim. I el cas és que, malgrat l’aparent monotonia d’aquestes jornades, són tants els records i les sensacions que em venen al cap quan hi pense, que no sabria realment per on començar. O potser si: crec que començaria per l’
oxímetre de pols, perquè tot i trobar-me raonablement bé i no tindre cap símptoma perceptible de mal d’altura, d’ençà que vam arribar al campament els meus nivells de
saturació d’oxigen en sang van començar a estar per baix --de vegades, significativament-- del que seria desitjable. El cas és que davant la persistència d’aquesta situació, tenint en compte que de vegades se m’oblida que encara estic recuperant-me d’una operació relativament recent, i sobretot assumint la dificultat --per dir-ho d’una forma suau-- de rebre cap ajuda externa si la cosa s’arribara a complicar, vaig optar per la prudència i vaig decidir que ja hi hauria més ocasions d’encarar-me amb un sis-mil. Ara pense que potser si no haguera llegit, abans del viatge, alguna cosa sobre els
accidents a la muntanya, m’ho hauria pensat una mica més; però crec, la veritat, que vaig fer bé quedant-me als peus.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9eyJzfPlOuo3MOv83yZG5Du5xl-ctqVY56mOzKpGbRy8I4StzSQi8peCJtYUk_ae2vyHO9B7yDY0oE3XfxHrL7V4HLt-rF8lKrdHH37IhNI9dzLml7QqnrkhGWOwz7l1pS7aEcSSZ7arnekxcrx4CVXcPsj4hAhzDWi9Bh95a3upbUI9Rfmg1iGOzuHhn/s320/P1120373.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE00JEYVaLqPhKLWtH-KRWJNkHWuI8SolDBySa3mLCdj4EXqfyCuV8QYhQtmLASkKNBp_0adt8RFKcYMkR4kyeTn00Y2Fg_8L9jGRWgfSnCti1ScxHDnXo7mZNve4YTBmb8zArPIhyphenhyphen2xW6rsSnbuPsYmkFShIA2JPhH16K1aaufs4N4PxbChlI51V5Koaq/s320/P1120340.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZq4TVGyzhdHXVFdelA0198xjWQ_XLXyOToDtsFowRECm0OVrdOnm7CRGCYTCPEJKll-szhBOwhETMaeBBpa5TuvOEraP2ffQ_Lt3xFPCJnLfh9rpMSH0hBsBaVC_veekI66zW33066RF7MoKVKSiYPseAiUxu5QKzQiIWlOE50t_DgWdHfRX79THuWPkX/s320/P1120376.JPG) |
Diferents vistes de l'entorn del campament base. En una d'elles es veu un cotxe a l'últim tram de la baiada des del refugi Tejos. En una altra, la sorprenent presència d'una papallona nocturna (diria que una Ascalapha odorata) a aquestes altituds, a les que probablement va arribar arrossegada pels vents de la Puna; no va sobreviure al fred de la nit |
La decisió, en tot cas, va tindre també el seu aquell: a mitjan matí del dia 3 de febrer, el grup va començar a pujar cap al refugi Tejos, a 5.837 m d’altitud, per passar-hi la nit prèvia a l’atac al cim. Jo em vaig quedar sol al campament base, amb l’únic vehicle del qual disposàvem --Jabi, que va tornar a Fiambalá el primer dia amb l’avariat, hauria d’haver arribat el dia abans amb un altre cotxe i gasolina suficient per a repostar però no ho va fer-- i amb l’oratge empitjorant per moments. Ja cap al capvespre i enmig d’un temporal cada volta més intens de vent i neu, l’arribada de Jabi (que tot seguit es va equipar i va eixir caminant cap al segon refugi) va ser, francament, una alegria i un descans. Quant a mi, abans d’afrontar una nit que preveia que se'm faria llarga, vaig deixar preparat el material necessari per alçar-me de matinada i pujar sense cap presa almenys fins a Tejos, però cap de les dues previsions van eixir com esperava: quan a la nit, vaig dormir profundament --només el vent em va desertar alguna volta, però em va vindre bé per espolsar la neu que s'anava acumulant sobre la tenda-- fins que em va sonar el despertador; i pel que fa a caminar, i davant la significativa nevada caiguda per la nit, em vaig estimar més esperar una mica fins que el sol començara a calfar. A poc a poc, seguint la traça per la qual també s’hi pot accedir, amb certa perícia, amb vehicle tot terreny, vaig arribar finalment i sense cap incidència remarcable fins als contenidors que fan de refugi. No m’hi vaig estar molt, en tot cas: junt amb els companys que van optar per no pujar amunt i carrejant amb part del material que havien dut fins allí el dia abans, vam començar la baixada cap al camp base. Al llarg de la vesprada i cadascun al seu ritme, hi van anar arribant també els qui van fer cim; sis d’onze, al final, si no m’he descomptat i incloent-hi a un company que el va fer pel seu compte el dia següent.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZbMjvPWxmHZ9qZiVgprxqz0Pwy6bRkennF46Z9h18Dk93GUobp9y7tDXiiG8hqr3Fbhi7cYQJvtWHCZoVKGNEQQVaFGEG5jCRk-VlcXZQg8fdSjJ7yDtIOta521AyteCPJiq4r5y_u7LcWZZQwnK9magfYemH6Mu8L5VHlbZrnZK5w8acbf1N7gTXCzWv/s320/IMG_20240203_160804.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqXdLwpEDj_rygoy_R0Bvth9UrYMtM-1HcMQhYvY-_lAElQHfIjdVPOcVVtHkc18y4YYYn6uNwM796R5FG_eOTK1pqZMuTyeTtuRJfhjpMLQ98y6baCg_RBg9QUyRWPFeH3ywMXuaRvrviLkmjEWl5yUs0fSQrtBOqf3_V-jl5gfFvOpz_GU6KLJsXHWdf/s320/IMG_20240203_201733.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4QwQP9fnzaB8D5Xewjhy9_yo-mF-ykN8XXfckrEKL8A0TF1ESil-0U9j344-nO_PobGN7_0tPYoRU5vEM37uQL2LFFnTQNmKStO1rm-LZgGF2lBciMQB4gc8aXov2A83UFNlePYZOjX36JwFTcRS9fUifDwXWd-mmzv_0dQSXRa9Ywsi2HXRI2YRcgZmn/s320/IMG_20240204_114016.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaBKNMKnxNrsSLK3bAU4fhGfOyofi52yP6MTNIP7Dr0BLEDV7QbFiL6zE1nedaupyfNzhrNJ8cavb9zrjjPO-z8pd2vdg9WWYFVdgzHqVAQPmcq29KFVZBvrjQxIWNoVgfMAtUIPA1lr1BuW-jQcSYgCtREj5vP81SQAhyphenhyphen_HayKHK35NUUpBVBuGXecevI/s320/IMG_20240204_115551.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIfYhV2Ggj3lKIoB6M1XOst7vK79-8ZXDjSv1lGql7bvPJkAlA6p_IEDngUisuhtv3cfEBZeCA91B1cUfmgmNkwB8QR3Iuqr74FVcGmCZ4rWX2AxiWoDEJcikuR4nbWGf1mYW1bf5XEXdKN_6wUWEiJ0wpJrWVI4JSQhfdeDtRIji8oepPSeXdjgCVRpzE/s320/IMG_20240204_120327.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMDq0AmKMTiHrYGfivF233x3uQY6TAdr193_JNd8HViFsO1TukfBePFmCwioacc5NgX-9GA1n2ru0Iw_N1QD-5Cv2NF81KxHSAudJM8C7m11GTCbZCFtdTiM-y8tSLsqlNvksRcVmSHU9GJAX3bmnuQVKigUxGGgrN0vEagnOVwWQ4AUIoxC73qTvhZair/s320/IMG_20240204_105301.jpg) |
El camp base amb neu i el camí entre aquest i el refugi Tejos; aquesta vegada, la Senyera d'Alcoi va haver de conformar-se sense cim... |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCztwswCo3UfCkI8lbsTmnyuan8KICL3qsY2HEBKvSXEIkaT4xcukVXxZHgoRxobRBJI5w-UkmuMVuyo8oqIEOF1Hus_DSWrbMtPVH9EMWzOcsCP3E0kDV6qzGbjrXHhyphenhyphen_VL5eObxDC7Mwa5jRcRjXPF9ILn2GzlCnOKQ-9CvqrykByKfGO_rFc1OGJbH-/s320/IMG_20240206_203313.jpg)
Arribats a aquest punt, he de dir que els últims dies passats a la muntanya van ser un poc confusos: tot i que les previsions sobre l’oratge apuntaven --i així va ser de fet-- a un temporal imminent, no tot el grup tenia les mateixes prioritats sobre què fer el temps que ens quedava de viatge, i una volta més els cotxes, que pel fred i l’altitud mostraven una irritant facilitat per a quedar-se sense bateria, tampoc no van ajudar molt. Quant a mi, a aquestes alçades començava a arrossegar ja algunes molèsties físiques i la veritat és que vaig agrair començar a perdre altura, tot i que la cosa encara se'ns va complicar un poc: un retard de vint minuts en la nostra arribada a la duana xilena ens va obligar a passar allí mateix la nit --ens van deixar dormir en uns barracons annexos, poc endreçats però suficients per al que ens feia falta-- perquè fins a les nou del matí del dia següent no podíem fer els tràmits pertinents per a eixir del país i poder tornar a entrar a l’Argentina. Nosaltres ho vam fer un dia abans perquè finalment vam decidir partir el grup en dos i que cadascun fera marxa fins retrobar-nos a Fiambalá, i tot i que per culpa de la paperassa fronterera el viatge de tornada se’ns va fer un poc pesat (massa gent per a només un cotxe; l’altre amb el què comptàvem ens el van immobilitzar a la duana argentina), el retorn a la civilització i als seus avantatges va resultar, com sol ser habitual en aquests casos, una experiència francament abellidora: els dies passats a la muntanya deixen sense dubte records inoblidables, però quin goig també quan arriba el moment de retrobar-se amb un llit, una dutxa i un lavabo; i després de tot això, compartir-los, els records, amb un
vi del terreny a la mà i davant d’un bon
asado.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6X_st0uoac2zyx75Q8rGhWZLzbrmtOPN_FkvNk8k7_WvOBTHANwHUfDdtBMdeBpXjQo-Ov86sX_UdpeMCgntK7zeNviR61Ffs5-AyzBKZwkt4Go749l1WAlgm56kLS34uD1mnokdBk4Bm1kHyYgQEjQRY0ey70D2GSMdf5fnjRyxqws_xrXi9wEsaeMTW/s320/IMG_20240207_103802.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpK_6e-HZZkjS9Dt1CY-daWD36DmTxKGiTa4SPOWoGxJQ1Al6wdNZGrkBt_pP-chthF59qhy-pAKJ6vR7QRS82r3hwHq16ENgzX7PoZozzLJ2REZx30fV_zwkkh0QBzZZTVeIbGGiJN-cp1hRADR5wLhPJ47kdK3k9DCie8qejSZ9AuQnvxywJpFjO-hlJ/s320/P1120262.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIUvaxY0mfeS-6z-eEemvEeW0n3CgoLDLhyphenhyphenbXri7zSLiV5HxazN9AmRPDoa2yI3WehfhtKYGbsRFA627XEC9T92RiUkydMx5AT2OBL5f4k_cKJpm7z9WgDtsgtt665orRd50BjKrgaKUywC_bY4__tzz9y8Jz2tAGUoumJgWmI87no5TVyOBWL_L-fayQ_/w320-h240/P1120393a.JPG)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsnt8Gl8qUGclMGskSWs6nbZRyi2pHCP51-kqCux3ri1TDQi4AVNPRAwqxaqaMm3nGbLKN_pmezWy0qdzAWtGVXlZZh61HKahiu0mS_cVK414Ts6Nhno8ortbdABbdJ1Dehr4emcTzgfqgEZjy3X9YYKKjb6MS8a0YKDOGndI0pO88D29iYryWK7bfWxdT/s320/IMG_20240126_142839.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-zDPxHBxScFNvuHnvYUDYhtYZ4vdmbQvgpbbExGtSS7U8BCGEQnDsruP9lEL0BSotY0ujyAwONrmNGKDIhk4IL4vZiTuFGRbSnKX_DNXW2C-6WBQwGgmGx1SY3qqFewtuQxL5t6jh1wlOYQj9KOI-dBhWnPZLlh8MSXz1vHPgWAtFVmY2sIvkh2gkMAHz/s320/IMG_20240208_204125.jpg)
Posta de sol al Salar de Maricunga la nit que ens van deixar dormir en una duana; tornant cap a la frontera, amb vistes del Parc Nacional del Nevado Tres Cruces i la Laguna Verde, tots dos encara a Xile; la vall del riu Chaschuil, cami ja de Fiambalá; i el celler de Jabi Txikon, de qui parlava a l'entrada anterior, a l'antiga escola del poble, i un dels asados --un altre dels avantatges de la civilització-- dels què vam poder gaudir en aquests dies.
|