Per a l'ametler és temps de florir; per a l'olivera, de ser descimalada... Març sempre m'ha semblat un mes estrany: contradictori, indecís i un punt traïdorenc. O potser és, simplement, que mai no he sabut molt bé quan havia de fer com l'ametler, i quan com l'olivera...
And it's whispered that soon if we all call the tune
Then the piper will lead us to reason
And a new day will dawn for those who stand long
And the forest will echo with laughter.
Then the piper will lead us to reason
And a new day will dawn for those who stand long
And the forest will echo with laughter.
Primer de tot... uaaaau! La paraula descimalar m'ha encantat!!!! M'has fet recordar que jo conec i he sentit la paraula cimal (amb la qual cosa, afegint el prefix des- ja queda prou clar de que s'està parlant). És una paraula que jo he sentit a casa dels meus padrins, a les Terres de Ponent catalanes, cosa que em fa pensar que és una paraula ben genuïna del català occidental i del del País Valencià per extensió. Boníssima!
ResponEliminaRespecte al que comentes del març, marçot. Si, sembla un mes posat allà que no sabem ben bé què és, si hivern o primavera. En tot cas seran els dies que ens confirmaran el traspàs d'estació i l'arribada definitiva de la llum!
Jo no havia sentit mai descimalar. Supose que significa podar? És una paraula bonica i aquests són dos arbres que m'agraden molt, l'ametller (boníssimes les ametlles tendres, que fa anys que no les taste) i l'olivera.
ResponEliminaJo, com el porquet, flipo amb les paraules noves, m'encanta aquesta "descimalar" Jo no la coneixia gens, gens i en canvi s'entén tant bé, en el context!
ResponEliminaEls ametllers per aquí a cas meva, ja van de baixa... ja comencen a nevar...
El març per a mi és el mes més bonic, perquè hi floreixen molts arbres, molts... i els arbres florits m'enamoren.
Març marçot... però, eh? no podem refiar-nos d'ell.
Jo dubto entre descimalar-me oliverada o florir com l'ametller...març marçot mata la jove i la vella si pot....el refrany ja es refereix aquest aspecte una mica traïdor de març...i si fem cas de l'antiga Roma guardem-nos dels idus de març!
ResponEliminaPer aquí la saviesa popular diu que el març marceja i la gent bogeja. I ja sabem que no va del tot errada.
ResponEliminaDoncs a mi, Cimal, m'ha portat a la memòria una revista d'art dels anys '80. I pel que dius de març, aquest any ens està florint la intifalla. Salut.
ResponEliminaApreciat Rusell,
ResponEliminaA i la paraula 'descimalar' no m'ha sorprés, com a altres, en absolut. Estic acostumada a que mon pare, home d'estos 'de antes' de la Vall d'Albaida (en boca d'ell) tinga que descimalar les oliveres o el garrofer de l'horta...
Març, un mes bonic, per a gaudir-ne i per a posar punt i final a lgunes coses i començar-ne altres.
Salut i bona setmana :)
Descobrir (o re-descobrir) una paraula sempre m'ha provocat una sensació així, porquet :) Ve a ser com quan trobes una planta rara a la muntanya, o un paisatge espectacular, i sembla --no sé com dir-ho-- que les coses encaixen... Les novel·les d'Enric Valor, en aquest sentit, són un autèntic goig i una font especialment recomanable de troballes i sensacions.
ResponEliminaMarç és, com diu, temps de canvis, i això sempre predisposa a una certa inquietud. A València, a més, és un temps especial, ple d'estímuls íntensos (i sovint contradictoris: ací, la primavera no arriba, es precipita ;) I en això estem, adaptant el cos i la ment a la llum, el soroll i la pell que ens venen damunt... Salut!
Així és, novesflors. És una paraula molt viva a les comarques valencianes, però --si més no a la meua zona-- ha de tindre un matís un poc especial que ignore, perquè sempre l'he sentida dir aplicada només a les oliveres i a alguns fruiters de pinyol; altres arbres es poden o --com l'ametler-- s'esporguen...
ResponEliminaAra que hi pense, també fa anys que no taste les ametles tendres: m'agradaven tant que fins i tot em sentaven malament ;) I quant a l'olivera, també li tinc una estima especial: si haguera de triar un arbre per representar la meua terra, crec que no ho dubtaria... Gràcies, salut!
Ací s'han retardat una mica enguany, Carme, supose que per les fredorades del febrer, però ja estan també nevant, com tu dius... D'ací no res, però, comencen els altres fruiters :)
ResponEliminaTambé a mi m'enxisa aquest principi de primavera pel seu esclat botànic; però, d'alguna forma, és com si em costara deixar arrere l'hivern --que és una estació en la que em trobe realment còmode-- i és aquesta contradicció la que em té tradicionalment inquiet èr aquestes dates. Pel moment, enguany, estic duent bastant millor allò dels petardets i els carrers tallats, que també és un fenòmen consubstancial a la #primaveravalenciana ;) Salut i feliç març!
Això és el que em passa a mi, Elfreelang; i no és estrany que quan ja has decidit que toca florida, va i et cau damunt una descimalada imprevista... Supose que allò que toca és gaudir-ne, també, de les incerteses de març (i cuidar-se dels idus, sempre ;). Gràcies, salut!
ResponEliminaLa saviesa popular de les illes, imma, sòbria i precisa com sempre ;) No havia sentit mai aquests versiò del refrany, i la trobe especialment adequada a aquests temps confusos i desbaratats (tot i que també em sembla que alguns ja bogegem de l'agost fins el juliol...) Salut!
ResponEliminaNo conec la revista, Vicicle, però el nom és ben bonic. I que ens dure bona cosa aquesta florida primaveral, intifalla inclosa: ja arribarà temps de fer collita, espere... Gràcies, salut!
ResponEliminaNo em sorprén que no et sorprenga, Cinderella, tenint les arrels a tan bona terra ;) Realment, és una paraula preciosa i ben viva a les nostres comarques (i diuen que trobar bons descimaladors és cada volta més complicat i els que hi ha es cotitzen molt bé).
ResponEliminaQuant a març, tens raó: ben mirat, és el temps de cremar allò vell, deixar arrere l'hivern (i el passat) i encarar noves etapes i nous reptes. Per complicats que semblen. Salut i endavant amb la primavera!